CRÒNICA

Glòria per a la reina Espert

L'actriu deixa el segell del seu magisteri a 'El rei Lear', que triomfa al Lliure

Ramon Madaula, Núria Espert i Andrea Ros, en el retrobament de Lear amb la seva filla Cordèlia, ja morta.

Ramon Madaula, Núria Espert i Andrea Ros, en el retrobament de Lear amb la seva filla Cordèlia, ja morta. / ROS RIBAS

2
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

La vareta màgica de l'èxit, sempre capritxós, sembla haver-se instal·lat al Lliure de Lluís Pasqual. L'excel·lent any 2014 té continuïtat en aquest, i obres com El rei Lear, que dirigeix el responsable del teatre, apuntalaran una trajectòria excepcional en l'ecosistema teatral barceloní. En l'any Shakespeare, Pasqual ha jugat bé les seves cartes amb un text capital al qual ha afegit una posada en escena essencial i sòbria, marca de la casa, i un repartiment intergeneracional dels que omplen platees.

Sense comptar un ampli cor, són una quinzena d'intèrprets -amb la gran Núria Espert al capdavant- als quals Pasqual disposa en una despullada plataforma longitudinal. El joc amb l'espai és, per tant, el del Lliure de tota la vida. El públic està situat a les dues bandes de la passarel·la, que es mou a diferents nivells per recrear els escenaris cabdals de la trama. El director ja juga fort en un flamíger inici, imponent, en què el vell Lear distribueix la seva herència. En el repartiment, la petita Cordèlia (Andrea Ros) paga la seva honestedat amb el desterrament. En contraposició les seves germanes, les intrigants Goneril (Míriam Iscla) i Regan (Laura Conejero), en treuen profit amb adulació fingida.

ENTRADES I SORTIDES / És l'inici d'aquesta tragèdia fosca, enorme, punyent, per la qual naveguen els grans temes del seu autor, sobretot la força destructiva que pot arribar a tenir l'a-mor o l'ambició de poder, que porta a la traïció i a la mort. Després d'a-questa arrencada impactant, la peça s'atura una mica en la primera part quan l'efecte de les entrades i sortides dels actors pels costats és reiteratiu, encara que Pasqual les esquitxa d'esporàdiques imatges brillants, alguna fins i tot gore. Aquest moviment i el mateix espai no ajuden

Notícies relacionades

-quan es pretén que manin la paraula de Shakespeare i el treball de l'actor- a una visió i audició ideals per al públic allunyat. Cosa que s'accentua en el tràgic retrobament de Lear amb Cordèlia, ja morta, un personatge al qual la versió de Pasqual li treu volada. Sorprèn que es desenvolupi fora de pla, en un costat de la passarel·la, potser perquè l'espai central ja està ple de cadàvers.

La coralitat d'El rei Lear està més accentuada que mai, encara que Espert atrau gran part de les mirades com un Lear del qual aquesta versió ha accentuat la seva fragilitat més que la seva autoritat. Als seus gairebé 80 anys (no ho oblidem), és la reina d'una obra de tres hores en una actuació que està plena de matisos. Al seu costat, la també veterana Teresa Lozano brilla com el bufó llengut i cantador. Ramon Madaula, mentrestant, és un magnífic comte de Kent, i Julio Manrique també deixa empremta com a Edgard, el bon fill del desgraciat comte de Gloster (Jordi Bosch), que s'enfrontarà al seu germà, el bastard Edmund (David Selvas). Grans actors per a un èxit segur.