Sis poemes d'amor i un llibre inesperat

Fa tres anys, el director de la biblioteca i arxiu de la Fundación Pablo Neruda, Darío Oses, va iniciar la catalogació dels manuscrits del poeta, dispersos en quaderns i capses plenes de fulls solts, menús de restaurant i qualsevol fragment de paper on pogués gargotejar alguns versos en tinta verda. De la tria en van sorgir esborranys i originals de moltes de les seves obres publicades, fragments informes, textos clarament inacabats o descartats i poesia de circumstàncies, però també 21 poemes dignes de ser editats, «a l'altura mitjana -opina Oses- de la seva obra publicada». Distribuït ja la tardor passada a Xile, Seix Barral fa arribar demà a les llibreries espanyoles el llibre que recull aquests 21 inèdits, Tus pies toco en la sombra y otros poemas inéditos.

L'origen i cronologia dels versos (del 1956 al 1973) és divers. Per donar certa coherència al llibre, el criteri editorial ha estat agrupar els sis poemes amorosos en un primer bloc i els 15 restants en un capítol d'altres poemes. No obstant, la resta del contingut dels quaderns dels quals formaven part, o de la capsa que els contenia, sembla deixar clar que molts dels poemes formaven part del material destinat a determinats llibres, com el número 17 (per a Cantos cerimoniales), els molt biogràfics 12 i el 13 (per a Memorial de isla Negra), el 18 (Navegaciones y regresos), el 4 (La barcarola)... ¿Es tracta llavors, simplement, de descarts?

«BASTANT ACABATS» / «Hi ha altres poemes ratllats i clarament descartats, o en un estat molt provisori, però aquests 21 tenen un desenvolupament, estaven bastant acabats i algun fins i tot té una anotació de Matilde Urrutia indicant que està revisat. Alguns estan clarament destinats a un llibre i estan molt nets, amb poques ratllades i sense aspecte d'esborrany, així que possiblement van tenir una versió anterior. Per mi -explica per telèfon, des de Santiago de Xile, l'arxiver de la fundació- és un misteri per què no s'hi van incloure». Sí que és més explicable que s'extraviessin alguns poemes escrits en fulls solts, un en vol sobre l'Argentina, o diverses odes, un gènere que Neruda componia amb profusió, una producció que s'anava incloent en els quatre llibres d'odes que va publicar en vida.

Notícies relacionades

Més de dos milions de llibres venuts en un Sant Jordi de rècord

L’encís de Lorca i el "poder utòpic" de les imatges s’apoderen del CCCB

El cabal d'inèdits del prolífic Neruda, amb tot, no s'acaba aquí. A més a més de la part de la seva obra publicada al cap poc que morís el 1973, de la poesia d'adolescència i joventut que es va recollir a El río invisible (1980) i Cuadernos de Temuco (1996) i de la seva correspondència amb Matilde Urrutia (2010), no es pot descartar l'aparició de futures sorpreses en mans de col·leccionistes i en qualsevol cas es coneix l'existència d'un Álbum de Isla Negra amb 14 poemes dedicats a Alicia, amant tardana i neboda de la dona de Neruda, Matilde Urrutia, que la Fundación Pablo Neruda no considera oportú publicar. L'arxiu Neruda també conserva, explica Oses «poemes ocasionals; poemes festius per celebrar a algun amic o poemes punitius o amb motius electorals, per escarnir algun polític o recolzar campanyes electorals d'Allende». Es tracta, opina «d'un material inèdit important però que no té la qualitat poètica dels ara publicats».

¿Què es podrà trobar a Tus pies toco en la sombra? «No hi ha temes nous, sinó noves visions sobre els temes que va treballar sempre: l'amor, la dona com a naturalesa, l'autobiografia, Xile», enumera Oses. Tant ell com el prologuista, Pere Gimferrer, destaquen com «el més valuós» el poema número 4, una llarga composició amorosa en la línia de La barcarola. Destaquen també una oda als Andes, una altra en què confessa com s'entrega «a la degradació del telèfon» o el poema número 7, en què Neruda parla de si mateix quan era «un jove acabat d'arribar de província» però al mateix temps es dirigeix a qualsevol jove escriptor reafirmant-se en la idea de la poesia com a ofici que va exposar en el seu discurs d'acceptació del premi Nobel: «Muchacho,/hay que ser en la vida/buen fogonero,/no te metas/a presumir de pluma,/de argonauta,/de cisne/de trapecista entre las frases altas/y el redondo vacío,/tu obligación es de carbón y fuego».