Quan el mar balla

«AntropoMúsica creativa de los cantes de ida y vuelta. Cuaderno de trabajo (1992-2014)». Així etiqueta el seu llançament Raúl Rodríguez en la primera pàgina del seu cuidadíssim disc llibre Razón de Son que demà presentarà a la sala Jamboree. Tot un delit per als sentits, desbordant de saviesa, emoció i ritmes que es bressolen al compàs del mar més inquiet. Més bailongo.

El fill de Martirio no es va conformar de llicenciar-se en Geografia i Història i Antropologia a la Universitat de Sevilla. Va seguir indagant històries sobre «la conformació de la música andalusa, caribenya i de la Nova Espanya, contemplant el carib afroandalús abans que sorgís el son cubà, que el flamenc fos flamenc i el tango fos tango», il·lustra. Tampoc es va conformar de ser un virtuós de la guitarra i va crear un nou instrument: el tres flamenc. Ni amb les músiques i palos existents: proposa «una tonada que pugui ser utilitzable per qualsevol que vulgui escriure unes dècimes, posant d'acord el punt guajiro amb la bulería. Fent una síntesi per proposar una tonada o pal flamenc nou».Per a Raúl Rodríguez, Razón de Son significa «donar sentit» a tot el que ha après i viscut, «mirant de posar d'acord les dues cares més oposades i aparentment enemigues que tots tenim: la raó de la creativitat i la del rigor; Dionís i Apol·lo». S'ha bregat com a músic capitanejant formacions com Caraoscura i Son de la Frontera, amb la qual va rebre guardons com el BBC Music Award i nominacions als Grammy. Ha acompanyat la seva inspiradora mare, Kiko Veneno, Santiago Auserón... I ha compartit escenari amb Chano Domínguez, Compay Segundo, Chavela Vargas...

Notícies relacionades

El MNAC comunica al jutjat d'Osca "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures

La IA és massa simpàtica

Debut com a 'cantor'

Amb 16 anys ja va cantar en la seva pròpia banda, Los Innombrables, versionant la Velvet Underground, Jimi Hendrix... Però considera que Razón de Son és el seu debut com a compositor i «com a cantor». «Quan vaig començar a tocar flamenc, vaig fer el més prudent: vaig seure i vaig fer costat a molts que canten molt bé. I no vaig veure motiu per posar-me a cantar fins que he tingut el meu propi discurs. Em sento un comptador d'històries que no ocupa l'espai d'un cantant tècnicament brillant ni el del cantaor que prioritza la queixa. Li dono rellevància al que explico. I si es pot ballar, millor».Un exemple meravellós és El negro Curro, el primer tema que va gravar i que explica «en primera persona la història dels negres curros, que són els negres sevillans lliures del segle XVI que se'n van anar a Amèrica buscant-se la vida».La seva filla Lua de 5 anys ha estat el seu principal filtre. I fins i tot va aconseguir que finalment fluís una lletra que se li havia encallat (la de la cançó Llévame a la mar, a ritme de fandango indià, la peça que interpreta en acústic per a EL PERIÓDICO). «Amb 40 anys un sap el que ignora. Posar-se a escriure a aquesta edat costa molt. I volia fer-ho de la manera més senzilla, com si fos un cor de nens. Feia tres setmanes que estava paralitzat per a la tercera estrofa. Ho havia intentat tot. Va venir Lua i li vaig dir: 'Mira el que ha compost el papa. ¿T'agrada?'. I de sobte ella va començar a entonar una cançó que havia après a la guarderia: 'gira, gira, sin parar, rueda, rueda, rueda y nunca salgas del lugar'. I així va ser com va sorgir la part que diu: 'Las vueltas del mundo/ te voy a ensenyar:/ rueda, rueda, rueda/ y vuelve al lugar».La resta de cançons, ja siguin les seves originals bluserías, o rescats del llegat popular,o aquesta petenera interpretada com es canta a Veracruz, o la seva sentida versió de Romance de tus nombres de Marta Valdés... no les va donar per bones fins a veure la reacció de la seva filla. «Si ballava o reia, sabia que els grans també ho farien».¿Quina és la raó del son? ¿I el son de la raó? «Raó del son és aconseguir un espai en què poder viure en comú i a compàs, sigui quina sigui la nostra procedència. I el son de la raó seria un discurs antropològic, una lògica, un pensament ¡divertits, lúcids, ballables, poètics!».