Sanitat

Epidèmia d’alopècia entre les adolescents: l’ozempic, les dietes i el 'clean look', les seves causes

Una de cada quatre joves pateix una caiguda excessiva del cabell i els pentinats tibants en són una de les causes

La caiguda del cabell s’ha convertit en una de les preocupacions estètiques i mèdiques més freqüents en l’actualitat. Tot i que durant dècades s’ha associat principalment amb els homes, cada cop són més les dones —especialment joves— que acudeixen a consulta dermatològica preocupades per la pèrdua de densitat capil·lar o per episodis de caiguda excessiva. Aquest fenomen no només té conseqüències físiques, sinó també psicològiques, ja que el cabell està estretament lligat a la identitat personal, la imatge corporal i l’autoestima.

Una de cada quatre dones de 18 a 25 anys pateix problemes de caiguda del cabell associats a alts nivells d’estrès, factors hormonals i hàbits de vida, dietes estrictes, consum d’ozempic per aprimar i fins i tot per la moda dels pentinats polits i tibants producte del 'clean look' imposat per la moda de bellesa coreana, amb un increment important en la demanda de tractament.

Les dietes restrictives o certs fàrmacs per aprimar poden generar caiguda del cabell

Irene Marín

Dermatòloga

La dermatòloga Irene Marín insisteix que el primer pas davant d’una caiguda anormal del cabell ha de ser acudir a un dermatòleg, ja que està específicament format per diagnosticar i tractar aquesta patologia. Marín treballa a l’Hospital d’Elda, on és cap del servei de Dermatologia, i a l’Hospital General d’Alacant, responsable de la primera consulta específica a la província sobre tricologia, ciència que estudia el cabell i el cuir cabellut, que es va posar en marxa fa un any.

Segons l’especialista, a consulta és freqüent trobar pacients que han passat prèviament per múltiples centres capil·lars sense obtenir resultats. "Moltes vegades veiem pacients que fa molt de temps que van donant tombs per moltíssimes clíniques capil·lars on ni tan sols hi ha metges o dermatòlegs que els hagin atès, gastant molts diners en tractaments o fins i tot amb diagnòstics erronis".

L’Hospital d’Alacant implanta la primera consulta específica a la província sobre patologia del cabell

Cicle biològic

Per comprendre quan la caiguda del cabell es pot considerar normal i quan es converteix en un problema mèdic, és important conèixer-ne el cicle biològic. Cada fol·licle pilós travessa diferents fases al llarg de la seva vida.

La primera és la fase anàgena, o de creixement, que pot durar entre dos i sis anys. Durant aquest període el cabell creix de manera activa. Posteriorment, el fol·licle entra en una fase de transició i finalment en la telògena, o de repòs. En aquesta etapa el cabell es desprèn de manera natural i el cicle torna a començar amb el creixement d’un nou cabell al mateix fol·licle.

En condicions normals, una persona pot perdre entre 50 i 150 cabells al dia sense que això suposi un problema. Aquesta caiguda forma part del procés fisiològic de renovació del cabell. Tanmateix, quan l’equilibri del cicle capil·lar s’altera i un nombre elevat de fol·licles entra en fase de caiguda de manera simultània, pot aparèixer el que es coneix com a alopècia.

Hi ha múltiples causes que poden provocar la caiguda del cabell, i en molts casos es tracta d’un problema multifactorial. Una de les formes més comunes és l’alopècia androgènica, coneguda popularment com a calvície comuna. Aquest tipus d’alopècia té un component genètic i hormonal i afecta una gran part de la població.

Alopècia androgènica

S’estima que fins al 80% dels homes experimentarà algun grau d’alopècia androgènica al llarg de la seva vida, tot i que també es pot presentar en dones. Una altra causa freqüent és l’efluvi telogen, una caiguda difusa del cabell que sol aparèixer entre dos i quatre mesos després d’un esdeveniment desencadenant com períodes prolongats d’estrès, intervencions quirúrgiques, malalties, canvis hormonals o dietes molt restrictives, que poden alterar el cicle capil·lar i provocar que nombrosos fol·licles entrin simultàniament en fase de caiguda.

En dones joves, aquest tipus d’alopècia sol estar relacionat amb dèficits nutricionals. "Les dietes restrictives, els dejunis prolongats o certs fàrmacs per aprimar (com el famós ozempic) poden generar dèficit de nutrients essencials com ferro, zinc o vitamina D", explica Marín. "Aquests dèficits poden desencadenar o empitjorar la caiguda del cabell".

Hi ha altres malalties del cuir cabellut que requereixen diagnòstic i tractament especialitzat. Una d’elles és l’alopècia areata, una patologia d’origen autoimmune en què el mateix sistema immunitari ataca els fol·licles pilosos. Aquest tipus d’alopècia es caracteritza per l’aparició sobtada de zones sense cabell, generalment en forma de clapes arrodonides. En alguns casos pot afectar celles, pestanyes o fins i tot provocar la pèrdua completa del cabell.

Destrucció de fol·licles

Una altra forma més complexa és l'alopècia cicatricial, un procés inflamatori que destrueix els fol·licles pilosos. Quan això passa, el cabell perdut no torna a créixer. Per aquesta raó, el diagnòstic precoç és fonamental. "Aquest tipus d’alopècies requereix diagnòstic precoç. Fol·licle que es perd, fol·licle que no torna", adverteix Marín. L’especialista assenyala que símptomes com picor, descamació, dolor o enrogiment del cuir cabellut són senyals d’alerta que requereixen valoració mèdica.

Determinats hàbits de vida poden influir significativament en la salut del cabell. L’alimentació hi juga un paper clau, ja que el cabell necessita una quantitat adequada de nutrients per créixer de manera saludable. En les més joves, el dèficit de ferro és una de les causes més freqüents de caiguda capil·lar. Les pèrdues menstruals, combinades amb una alimentació restrictiva o desequilibrada, poden afavorir nivells baixos d’aquest mineral essencial per al creixement capil·lar.

Cues molt tibants

També els hàbits de pentinat poden tenir conseqüències sobre la salut capil·lar. Aquells que generen una tracció constant, com cues molt tibants, monyos o trenes estretes, poden provocar alopècia "per tracció". Si aquesta tensió es manté durant llargs períodes, pot arribar a provocar una pèrdua permanent dels fol·licles. En canvi, altres tractaments capil·lars com allisats amb planxa, allisats o queratines afecten principalment la fibra del cabell, fent-lo més fràgil o trencadís, però no solen provocar caiguda del cabell des de l’arrel.

Malgrat les dificultats que planteja l’alopècia, en els últims anys s’han produït avenços importants. En determinades alopècies inflamatòries o autoimmunes hi ha tractaments farmacològics capaços de frenar el procés i protegir els fol·licles pilosos. En el cas de l’alopècia areata, per exemple, els anomenats inhibidors JAK que redueixen la inflamació han demostrat resultats prometedors, permetent en alguns pacients recuperar el creixement del cabell fins i tot després de llargs períodes de pèrdua capil·lar.

Trasplantament de cabell: els fol·licles també es poden perdre

En casos d’alopècia permanent el trasplantament capil·lar s’ha consolidat com una eina terapèutica. Aquest procediment consisteix a extreure unitats fol·liculars de la part posterior del cuir cabellut, és a dir, del clatell o dels laterals del cap—on el cabell sol ser més resistent— i trasplantar-les a les zones afectades per la pèrdua capil·lar.

Tanmateix, els especialistes recorden que el trasplantament capil·lar no és una solució universal i que ha d’anar acompanyat de tractament mèdic. "No substitueix el tractament mèdic", explica la doctora Irene Marín. "Si no es corregeix la causa de la caiguda, els fol·licles trasplantats també es poden miniaturitzar i perdre amb el temps". A més, la zona donant és limitada, per la qual cosa no es poden extreure fol·licles de manera indefinida. Per aquest motiu, la combinació de tractament mèdic i trasplantament capil·lar sol oferir els millors resultats a llarg termini. El trasplantament es fa en clíniques privades.

Suplements nutricionals

Els especialistes adverteixen que moltes persones retarden la consulta mèdica quan detecten una caiguda persistent del cabell. En molts casos, abans d’acudir a un professional sanitari, els pacients proven diferents productes cosmètics, suplements nutricionals o tractaments en clíniques capil·lars que no sempre compten amb supervisió dermatològica. Aquest retard en el diagnòstic pot resultar especialment problemàtic en determinats tipus d’alopècia, ja que alguns processos inflamatoris poden danyar els fol·licles pilosos de manera irreversible si no es tracten a temps.

Notícies relacionades

En els últims anys, les xarxes socials han popularitzat una gran quantitat de productes i rutines de cura capil·lar que prometen frenar la caiguda del cabell. Tanmateix, els especialistes adverteixen que molts d’aquests productes tenen un efecte limitat sobre el fol·licle pilós.

Els xampús, condicionadors o mascaretes poden millorar l’aspecte del cabell, aportar brillantor o hidratació i enfortir la fibra capil·lar, però en la majoria dels casos no actuen sobre l'arrel, que és on es produeix realment l’alopècia. Per aquesta raó, els dermatòlegs recomanen desconfiar dels anomenats "productes miracle" i consultar sempre amb un especialista abans d’iniciar tractaments costosos o suplements nutricionals sense indicació mèdica.

Inicia sessió 0 Comentaris