La justa paraula

¿Què significa viure? El pas del temps, la relació amb els altres, la il·lusió i la decepció que produeix l'amor, el plaer de la literatura, la por a la mort, ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra, voler i no poder, poder i no voler, buscar la bellesa del món i no sempre trobar-la. ¿La vida destil·lada en una novel·la que engloba 40 anys sense que el lector tingui la impressió que han transcorregut, com quan ens adonem, al tornar al barri de la infància, que ja no som nens, i que algunes coses (no totes, només algunes) no han succeït com nosaltres esperàvem, i les que hem rebut a canvi són una sorpresa i una traïció? ¡Quina gran experiència és la lectura quan topem amb una novel·la com Això és tot!

El primer que sorprèn és la naturalitat amb què James Salter maneja la veu d'un narrador omniscient que, al principi, salta de la consciència de Philip Bowman a un pla general per descriure la batalla d'Okinawa a habitar les diferents persones amb les quals es troba, i que conformaran la seva biografia. Som, ve a dir-nos el nord-americà, l'experiència dels altres, i llavors la novel·la, sota el seu aspecte de lírica transparència, que travessa l'exultant romanticisme de Bowman, que es converteix en editor i experimenta plaers i desenganys, es transforma en un rusc enorme de vides que remeten a altres vides, d'afluents que tornen a la conca original per desviar-se una altra vegada amb la precisió tècnica de qui escriu, corregeix i reescriu sense parar a la recerca de la paraula justa. sergi sánchez