El revés de la trama

A cavall entre el reportatge d'investigació i l'autoretrat, entre l'assaig històric i la crònica biogràfica, Javier Cercas torna a encertar-la amb aquesta novel·la sense ficció. El pretext és l'impostor Enric Marco, que va fingir públicament —entre altres diversos fingiments— haver estat un deportat al camp de concentració de Flössenburg, però el llibre parla esbiaixadament d'altres impostures menys espectaculars i molt més comunes, propiciades sovint pels altres i acceptades per qui se'n beneficia. Parla també de la manipulació i del maquillatge del passat i de la capacitat d'engalipada de la paraula persuasiva. I parla, una vegada més, del poder de la literatura per sobreposar al magma caòtic de la realitat una estructura de sentit i per desmentir les explicacions simplificadores i superficials. Cercas emprèn una investigació sobre el revés de la trama de mentides de Marco i narra tant el curs de les seves indagacions com el resultat, oferint un doble relat: el de les vicissituds picaresques del seu personatge (gairebé un paradigma de tantes biografies confeccionades a la Transició) i el de com i per què ha escrit El impostor. 

Una metaficció que és una autoficció que no conté ni un pèl de ficció, és a dir una novel·la en què l'autor es mostra a cara descoberta al lector, li confia alguns secrets del seu ofici i, sobretot, assalta la realitat, la nostra, la que importa, perquè és allà —o aquí— on succeeix tot. Potser aquest és un dels secrets de l'encert i l'èxit de Cercas. DOMINGO RÓDENAS