Els cercles d'una recerca

Ja fa dos anys que va morir el més portuguès dels escriptors italians, Antonio Tabucchi (Vecchiano, 1943 - Lisboa, 2012) i comença el degoteig dels seus escrits pòstums. M'afanyo a advertir, no obstant, que Per a Isabel. Un mandala no és un llibre inconclús ni abandonat, no és un conjunt de notes com L'original de Laura de Vladimir Nabokov ni una narració truncada que es difumina segons avança com Demonios familiares d'Ana María Matute, per citar un parell de títols pòstums. La novel·la de Tabucchi és una peça acabada que l'autor va mimar durant anys, que va acabar el 1996 i que va decidir no publicar, potser perquè era un llibre amb arrels massa profundes a les seves entranyes. Alguna vegada el va definir com «un coleòpter desconegut que ha quedat fossilitzat sobre una pedra» (ho recorden els seus editors en una nota final), però també com una «novel·la estrambòtica», encara que el subtítol declara que som davant d'un mandala, un dels meravellosos dibuixos de cercles concèntrics que creen els lames tibetans amb pols de colors i que després, un cop complert el seu objectiu de servir a la meditació i el coneixement interior, desfan per tornar al no-res previ. Som, doncs, davant d'una novel·la simbòlica.

Com en un mandala, la novel·la s'organitza en cercles que es van tancant progressivament sobre el centre, que és on hi ha l'objecte que es busca: la saviesa o, aquí, Isabel. Qui realitza el viatge a través d'aquests cercles és Tadeus Slowacki, que mira de trobar, 30 anys després, la seva antiga amiga Isabel, una jove universitària que al Portugal de Salazar va patir presó i tortura per la seva militància esquerrana. El lector de Tabucchi hi reconeixerà el Tadeus Waclaw/Slowacki de Rèquiem i el Xavier de Nocturn a l'Índia, entre altres personatges que procedeixen del seu cens imaginari. Això reforça la impressió que la recerca que descriu aquest llibre té lloc a les galeries interiors del mateix escriptor. Però que ningú s'alarmi perquè no es tracta d'un relat metafísic ni d'un plumbi examen de consciència, encara que pugui ser les dues coses. La novel·la es desenvolupa com una investigació gairebé policial amb la seva seqüència de testimonis interrogats, amb girs inesperats, amb troballes, desplaçaments geogràfics i diversitat social. Encara que també es pot dir que l'articulació del llibre remet a l'Infern de la Divina Comèdia de Dante: com en el poema medieval, són nou els cercles que recorre Tadeus mentre va a la recerca d'una dona enigmàtica (la seva Isabel equival a Beatriz) que simbolitza una espiritualitat que transcendeix la banalitat del món.

En lògica amb aquest plantejament, Tabucchi barreja els escenaris realistes amb personatges i fets sobrenaturals, alguns dels quals estan fora del temps, i les converses trivials amb la xerrameca còmica (com la de la vella xinesa de Macau) i les reflexions greus, com la de Lise l'astrofísica o la del lama Xavier. Al llarg del recorregut, el narrador va deixant bocins de si mateix, la seva sensació d'haver-se immaterialitzat, la seva confessió d'haver escrit amb l'arrogància de captar el que és real, el reconeixement que si hagués reflexionat sobre què és l'escriptura potser no hauria arribat mai a ser escriptor. I al final, el centre del mandala, lluminós com un cel, confortador i desolador com un cel buit. Una fantasia prenyada de veritats a l'altura del millor Tabucchi.

PER A ISABEL / PARA ISABEL

Antonio Tabucchi

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Trad. Teresa Muñoz / Carlos Gumpert

Lloret. Edicions 62 / Anagrama. 134 / 158 pàg. 14,90 €