El turment de Hamlet

En l'any Shakespeare de la temporada teatral barcelonina no podia faltar una de les obres cabdals, i sens dubte la més coneguda, del genial dramaturg. I ha arribat de la mà d'una petita sala, com l'Atrium de l'Eixample, que ha superat el valent repte d'abordar un muntatge de tant relleu com Hamlet. El desafiament és doble perquè afecta tant la proposta col·lectiva com la individual de l'actor que ha d'encarnar un personatge capital del teatre. Així, Raimon Molins, director de la Sala Atrium, proporciona una altra mostra d'una capacitat interpretativa que ja va brillar a Himmelweg, de Juan Mayorga, la temporada passada.

Molins és un Hamlet solitari i  turmentat, des del principi fins al final de l'espectacle, per la revelació de la mort del seu pare en un complot ordit per la seva pròpia mare i el seu oncle, germà del seu pare. El seu neguit inconsolable inunda un clàssic que plana sobre grans temes com l'amor, la traïció, la gelosia, la venjança, el poder o l'ambició. I, és clar, el dubte existencial

Molins s'ha multiplicat com a protagonista i director, tasca que comparteix -igual que la dramatúrgia- amb Marc Chornet. Al seu costat, en un irregular elenc de sis intèrprets, brilla la força i convicció de Clara de Ramon (Ofèlia), una jove actriu que va debutar a Agost.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

L'aposta del Hamlet de la Sala Atrium se centra també en una despullada i àgil posada en escena a través d'una escenografia amb unes plataformes mòbils a dos nivells. Per aquest espai central es mouen els personatges i algunes escenes tenen el suport del vídeo. Un recurs que no sempre funciona amb el mateix encert. Sí que ho fa el de jugar amb la mitologia grega a l'incorporar Caront (un còmic Toni Guillemat), el barquer dels difunts a l'hades, com l'enterramorts d'Ofèlia. No falta ni l'aigua sota la passarel·la.

El que sí que falta és una mica més d'espai per a l'espectador, disposat als laterals de la plataforma, i més amb un muntatge de 2 hores i 20 minuts. Però aquest és un problema consubstancial (i menor pel resultat final) a les dimensions de la sala.