Una lúcida i esperpèntica tragicomèdia

Una identificable tragèdia moderna que va més enllà del que és caricaturesc. Carme Portaceli ha portat Krum (El Crosta), del controvertit autor israelià Hanoch Levin, al límit de les seves possibilitats al Lliure de Gràcia. La directora ha espremut al màxim el vessant tragicòmic d'aquest lúcid i esperpèntic retrat de la condició humana amb l'ajuda d'un complet repartiment.

Krum (solvent Pere Arquillué) torna d'un llarg viatge del qual no ha obtingut profit. Ha tornat a la casella d'origen sense haver aconseguit ni un sol èxit personal o professional. La primera bufetada de realitat la rep la seva impertinent mare (Pepa López, la viuda Crosta), que esperava com un mannà el retorn del seu fill a qui ara haurà d'acollir gairebé com una càrrega.

El cínic però a la vegada sentimental antiheroi tampoc troba el somiat món que s'havia imaginat en la seva absència. No ha canviat res en l'apàtica existència del seu barri natal, on conviuen, entre la desesperança i la misèria econòmica i moral, els seus grisos personatges. La monotonia només es trenca amb petits successos --casaments, naixements o funerals-- i el seguiment de les vicissituds de cada veí. Krum és un espectador i, a la vegada, l'enllaç narratiu d'aquestes entreteixides històries.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El millor és la resolució coral del muntatge, amb personatges sublims com el del sempre malaltís Afligit (un gran Oriol Guinart) que acabarà casant-se amb una resignada Xona (excel·lent Lluïsa Castell), que no vol quedar-se per vestir sants. Gabriela Flores brilla en rol d'Ansiosa, eterna amant de Krum però aspirant a un matrimoni que li oferirà el fals enginyer (Joan Negrié). Esplèndida la parella formada per Albert Pérez i Carme González, que només viu pendent de les celebracions a les quals són convidats, i molt bé la resta del repartiment, amb Mónica López com a Tuiti, antiga veïna que torna exhibint el seu món de fantasies al costat d'un fogós italià (Jordi Collet) i que, amb els seus encants, enlluerna Krum.

Les bones coreografies actorals i una banda sonora mediterrània contribueixen a donar vol a aquesta dinàmica producció.