Nàufraga del capitalisme

«El que més em va impressionar de Lampedusa va ser el contrast: a un costat de la platja, els turistes, els rics europeus de vacances; a l'altre, els immigrants que eren portats als centres d'acollida. Dos mons enfrontats: el de la pretesa felicitat i el de la pobresa», sosté Lina Prosa, autora de Lampedusa beach, un commovedor monòleg que, sota la direcció de Moisès Maicas, interpreta Bàrbara Roig, acompanyada del percussionista i griot Djibril Ngom. L'obra recala fins al 30 de novembre al teatre Akadèmia, que ha rescatat un altre muntatge de Maicas sobre la immigració: El drac d'or. 

A Lampedusa beach, Prosa arrossega fins a les profunditats marines Shauba, una dona africana que com tants altres va veure el seu somni d'una vida millor ofegat al Mediterrani. En el viatge cap a l'abisme, expira sensacions, records, preguntes i un últim «acte revolucionari». Va ser la seva tia Mahama qui la va animar a marxar «perquè el capitalisme dóna l'oportunitat de menjar un dia sí i un dia no», cita la dramaturga i directora siciliana, que utilitza la poètica perquè el públic se submergeixi en una altra realitat del drama diferent de la que percebem davant el bombardeig d'informacions. Escrit el 2003, el seu profètic relat va directe a les emocions. A través de la paraula poètica, Shauba «esdevé un mite», apunta una autora interessada a connectar l'univers contemporani amb els mites clàssics.

L'èxit de Lampedusa beach, que es va estrenar abans a París que al seu país natal, va animar Prosa a seguir bussejant en la tragèdia amb Lampedusa snow i Lampedusa way, obres que completen el seu tríptic sobre els nàufrags del capitalisme.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Tots som clandestins, recorda Prosa. Fills de la immigració i viatgers que anhelem explorar nous confins, geogràficament o metafòricament. Però oblidem qui som i d'on venim. Amb aquestes preguntes n'hi hauria prou, segons el seu parer, per «transformar l'arribada d'un immigrant en l'arribada d'un amic, d'un igual».

Explica que els habitants de Lampedusa, que va conèixer després d'haver escrit la seva obra, són «extraordinaris». «Tenen un coratge i una humanitat que s'han perdut a gairebé tot Europa. Ajuden el que acaba d'arribar abans de pensar en el problema polític». Un problema d'arrel cultural, afegeix, que es resoldria ensenyant que l'emigració és un procés natural de l'evolució humana i no pas una amenaça per als països rics. «Hem perdut la qualitat d'hostes de la Terra. Tots som consumistes i ens hauríem de convertir en habitants, viure amb el dret a ser lliures i moure'ns». La franctiradora siciliana dispara contra una Europa «contradictòria». «Els nostres pares van lluitar per una llibertat que ara els neguem a altres».