Canalla i amoral Torpedo

Mafiosos, gàngsters, goril·les i polis corruptes, prostitutes i sensacionals femmes fatals, abundant sexe i no menys violència, als baixos fons de la Nova York de la gran depressió. A aquest escenari del més genuí i cru gènere negre arriba un jove immigrant sicilià, Luca Torelli. No triga a fer honor al seu sobrenom, Torpedo (com anomenaven els sicaris, perquè anaven directes a l'objectiu): es converteix en un assassí a sou sense escrúpols, capaç de matar un amic o una dona per diners, despit o venjança i violar i maltractar sense remordiments. «Són accidents de l'ofici», diu aquest antiheroi del còmic, «un tipus dolent, dur i amoral», «misogin i masclista», un «autèntic fill de puta», defineixen el personatge els seus pares, el guionista Enrique Sánchez Abulí (Palau del Vidre, França, 1945) i el dibuixant Jordi Bernet (Barcelona, 1944). I malgrat aquest historial, aquest sicari a l'estil Pulp Fiction de Tarantino avant la lettre, a qui «a vegades, només a vegades, li agafa per pensar», nascut el 1982 a la revista Creepy, s'ha convertit des d'aleshores en el còmic espanyol més traduït (EUA, Alemanya, Itàlia, França, Noruega, Holanda...) i en un referent del gènere pel qual no passa el temps. Ara un acurat macrovolum de 720 pàgines, Torpedo 1936 (Panini), reuneix per primera vegada totes les seves historietes, en ordre cronològic i escanejades de nou.

¿Les claus de l'èxit? Es resumeixen en tres. Una: «l'humor negre que compensa l'extrema violència», destaca Bernet. «Et cau malament -explica Abulí a casa seva a Barcelona, amb un bust de Torpedo mirant-lo de reüll-, però també rius quan s'equivoca al parlar anglès perquè és immigrant i no saps si no en sap prou o si està fent un acudit».

Dos: l'expressionista dibuix en blanc i negre a pinzell sec de Bernet, que sobretot en els dolents, va incorporar la caricatura al realisme de la trama. «M'agradava el cine i la novel·la negra americana, La jungla d'asfalt, Bogart, James Cagney... i amb aquest ambient al cap vaig jugar amb el dramatisme, els feixos de llum tipus focus i les ombres de les novel·les pulp dels anys 30», evoca l'autor de Clara de noche (El Jueves) al seu estudi de Sant Andreu, encantat amb un gènere que li va «com l'anell al dit».

UN HOME DOLENT / Tres: la transgressió i la ruptura de tòpics que significava Torpedo, a anys llum, coincideixen tots dos, del que és «políticament correcte». «Vaig voler que fos una història d'un home dolent que no es redimís -diu Abulí-. Tothom té una part fosca i ell en té més d'una. En la vida real, els dolents no perden. I aquesta mena de tipus, de gàngsters implacables, circulen pel món, existeixen. Jo el deixo viure i que faci de les seves i alleugi el text amb acudits. Amb aquest home no aniria de copes, perquè és perillós i viu perillosament».

Però Torpedo, entre els fans confessos del qual hi ha Federico Fellini i Frank Miller (que va incloure un agraïment a Bernet als crèdits de Sin City), també ha rebut crítiques i alguna censura, en general pel tracte a les dones i en concret per dues històries, Lolita, protagonitzada per una prostituta menor, i El día de la mala baba, on Torpedo encarrega a un pederasta que s'ocupi d'un nen, escenes que Bernet va dibuixar «amb guant de seda» per «no ferir sensibilitats». «No em fa por la crítica -conclou el guionista-. És ficció, la intenció és distreure. No ens ho hem d'agafar al peu de la lletra. Jo he vist El padrí quatre cops i no vaig pel carrer armat. No penso tocar-ne ni una línia. És un canalla i s'ha de mostrar que ho és en tot. És un paio que no fa l'amor amb les dones, les viola i, en el millor dels casos, fa un clau. L'odi i la venjança són forces molt importants, per elles, i per amor, es pot arribar a tot, i Torpedo és molt venjatiu».

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

De fet, qui va dibuixar els dos primers guions, encarregats per l'editor Josep Toutain a Abulí, va ser l'americà Alex Toth. Però aquest «volia redimir-lo» i suavitzar-ne «la mala llet». «Em va dir que la paraula més forta que podia posar era bastard», recorda Abulí. Fins i tot en l'última vinyeta de la primera història Toth feia que Torpedo plorés. Després de dos anys amb els guions en un calaix, Toutain va parlar amb un motivat Bernet i, ja amb aquella llàgrima literalment esborrada, la sèrie es va posar en marxa el 1982 a Creepy i es va publicar a vuit revistes -Zona 84, Cómix Internacional, Totem...- i a l'editorial americana Warren i la francesa Glénat, amb què els autors van trencar després d'haver intentat firmar un contracte per al cine amb la Warner en què els autors perdien els drets.

Després van arribar les desavinences entre Abulí i Bernet, que encara continuen avui dia. La sèrie es va interrompre després d'una demanda presentada pel guionista contra el segon i contra Loquillo per citar en un disc únicament el dibuixant com a creador de Torpedo. Els tribunals els van absoldre. Bernet, per a qui tots els seus personatges són «com fills», considera «inviable» tornar a dibuixar-lo en tàndem amb Abulí. No obstant, aquest revela: «Tinc un guió de 46 pàgines a la recambra. M'agradaria que el fes Bernet, però sinó potser el dibuixarà un altre».