La decepció d'una cabra

Fluixa arrencada la de la ratomàquia d'aquest any (Gran hermano, T-5). A més del grup de ratolinets seleccionats han ficat també a la gàbia una cabra, una gallina, un pop i un llamàntol. L'estrella és la cabra. Es diu Rubia i és de Pontevedra. Poques hores després d'entrar l'hem vist molt pensativa. Com si estigués patint una depressió molt íntima. Al principi semblava animada. Va ser quan Merceditas Milá va anunciar a bombo i platerets: «Per primera vegada en la història, la presentadora entra a la casa. ¡I entra per quedar-s'hi!». ¡Ahh! La cabra va quedar molt il·lusionada davant aquest anunci. Per fi Merceditas deixaria de ser cruel Flautista d'Hamelín i passaria a ser humil ratolineta. Experimentaria a la seva pell la tortura. Sabria el que és patir. Però va ser un goig sense alegria: només ha aguantat vuit hores a la gàbia. Hi va entrar a la nit, i el matí següent ja havia desaparegut. Aquesta trampa ha decebut molt la cabra. No està acostumada a aquests enganys. La veritat és que Merceditas no deixa anar el plató ni amb aigua calenta. És la gran vedet de l'escenari. I això de tancar-se a la gàbia hauria obligat a buscar una altra presentadora, que podria acabar fent-ho millor que la titular. ¡Ahh! Això és perillosíssim per a la Milá. No entra en els seus plans. Consumada aquesta renúncia, el programa es dedica ara a esprémer la situació existencial de la musulmana Shaima, noia que va amb vel i a qui segurament sotmetran a tortures psicològiques. Tot en bé del xou. Pobra Shaima.

«GALLARDÓN VA MORIR».- Colossal arrencada de Risto Mejide (Viajando con Chester, Cuatro). L'entrevista que li ha fet a Joaquin Sabina ha estat d'antologia. Tant l'entrevistador com l'entrevistat han estat magnífics. El moment Gallardón ha estat un cop de realisme vitriòlic en estat pur. Risto va introduir el tema posant un vídeo de Las cerezas (2005, TVE-1), quan Júlia Otero va posar Gallardón (llavors alcalde de Madrid) i Sabina juntets, i deia el cantautor: «Em sento bé amb ell. A tots dos no ens estimen els del PP». Eren aquells temps en què Gallardón anava pel seu compte. «Vas tenir bon rotllo amb ell ¿Què ha passat?», li va preguntar Risto. I Sabina va contestar: «Gallardón va morir. Aquell Gallardón no existeix. El van fer ministre i es va transformar. A aquest d'ara no el conec». O sigui, posem-li q.e.p.d. i que ho llegeixi Mariló Montero, que creu que un rèquiem és una firma.