Tornar a pensar el conflicte un segle després

¿Com podem contemplar la Gran Guerra un segle després del seu començament? La seva bibliografia supera els 25.000 llibres i articles especialitzats, però no és un cas tancat per als historiadors, i en els seus estudis hi conviuen visions innovadores i vells debats. En aquest sentit, algunes controvèrsies persisteixen des de fa dècades. Per exemple, encara es discuteix si va existir realment l'anomenat Pla Schlieffen de l'Exèrcit alemany per atacar França el 1914, o si els estats majors de les potències en guerra van ser incompetents per dirigir la guerra i van causar mortaldats gratuïtes.

El tema de discussió més polèmic continua sent la culpabilitat d'Alemanya en l'inici de la contesa. El 1961 l'historiador germànic Fritz Fischer va assentar aquesta tesi i els experts ara matisen la seva visió i assenyalen responsabilitats compartides entre els països implicats. La polèmica respecte al tema és tan viva, que el gener d'aquest any el ministre britànic Michael Gove va definir el conflicte com una «guerra justa» d'Anglaterra contra l'expansionisme germànic. Les sancions aplicades a Alemanya el 1919 també continuen sent objecte de disputa: ¿Van ser desproporcionades o ajustades als danys causats? No hi ha consens en les respostes.

Les interpretacions més esteses de la contesa la presenten com l'esdeveniment fundador del segle XX. D'aquesta manera, com ha demostrat l'historiador Arno J. Mayer, el conflicte va enderrocar el vell ordre polític i social de l'anomenat Antic Règim. Al mateix temps, va posar els fonaments de la nova centúria en múltiples aspectes: va marcar l'inici de la societat de masses, va mostrar el vigor polític del nacionalisme, va donar llum el comunisme i el feixisme, va redefinir el mapa europeu i va projectar els EUA com a gran potència. Aquesta etapa iniciada el 1914 hauria finalitzat amb la dissolució de l'URSS i de Iugoslàvia el 1991, i hauria configurat un «segle curt», en expressió difosa per l'acadèmic Eric J. Hobsbawm.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Per una altra banda, la historiografia actual considera que els nombrosos llaços que vinculen la primera guerra mundial amb la segona reflecteixen un llarg conflicte civil europeu que entre el 1914 i el 1945 va enfrontar països i ideologies. No obstant, les visions de la conflagració estan lluny d'esgotar-se. Ho il·lustra l'obra recent dels investigadors Francisco Veiga i Pablo Martín, Las guerras de la Gran Guerra, on es planteja que la contesa va unir dos conflictes diferents: un a Occident, entre les seves potències industrials (que es va acabar el 1918), i un altre a Orient, contra els imperis rus i otomà (que es va acabar el 1923).

LA PARADOXA ALEMANYA / En última instància, la contesa va plasmar l'esforç germànic de crear una «Europa alemanya» per la força, com va passar un altre cop el 1939. No obstant, aquest afany sembla haver-se fet realitat ara de manera pacífica a causa de la seva economia i hauria conformat una «Alemanya europea en una Europa alemanya», segons adverteix el sociòleg Ulrich Beck. ¿Era imprevisible aquest fet? No gaire, ja que abans del 1914 l'industrial germànic Hugo Stinnes raonava així el seu rebuig a una contesa per imposar l'hegemonia germànica: «Si esperem, acabarem per dominar el continent de tota manera».