Philippe Fénelon: "Faig música lírica i passional"

-¿D'on sorgeix aquesta òpera?

-D'un viatge a Ginebra. Vaig visitar el museu Voltaire i allà vaig descobrir un manuscrit de Flaubert sobre l'obra del filòsof. L'anàlisi reflecteix que l'autor de Càndid era un gran home de teatre, amb 55 peces escrites. Em va il·luminar per escriure una història en què el protagonista intenta fabricar un èxit per al teatre…

-Tot un tractat del procés creatiu…

-I demostra que la creació no és fàcil. En el desenvolupament de les idees, l'escriptor (suposat àlter ego de Flaubert) conviu amb dos amics reals o ficticis que li van suggerint solucions. L'autor no se sent satisfet de la seva obra però decideix que ha de tirar endavant, i deixar de banda les opinions dels altres, per ser independent.

-¿És més teatre que obra musical?

-És una òpera amb 17 escenes i quatre intermedis. Les primeres seqüències són més curtes que les últimes. És una música executada amb tres instruments i tres cantants, però amb el volum que sóc capaç de crear amb tots ells.

-En les seves obres hi ha influència literària…

-És part del món que m'envolta. Sóc amant i estudiós de la literatura i he muntat obres a partir de Cervantes, Kafka, Flaubert o Txékhov, i ara preparo Nada a Pehuajo de Cortázar, que espero que es faci a l'Òpera de París i al Teatro Real.

-¿On són les seves arrels musicals?

-En la història de música.  Als 17 anys ja havia vist a Bayreuth obres de Wagner. I això és dins meu com la influència d'altres compositors. Faig música lírica i passional.

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

-Els teatres no s'arrisquen gaire amb la música contemporània, tot i que vostè és una excepció…

-La meva no és una carrera a l'ús, però sóc l'únic autor viu que ha estrenat quatre obres a l'Òpera de París. Deu ser per alguna cosa. Pel que fa als teatres que no accepten riscos, només puc dir que em sembla absurd. La música d'avui ha de tenir l'espai que li correspon com a reflex de l'art del temps en què vivim.