La maqueta perduda de Barcelona

en una escena de Victus, la novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre el setge de Barcelona de 1714, l'aprenent d'enginyer militar Martín Zubiria descobreix, amb els ulls embenats i palpant-la amb els dits, una maqueta de Barcelona en la col·lecció que atresora el mariscal Vauban al seu castell de Bazoches. Una reproducció fidedigna per estudiar amb detall els punts febles de les fortificacions de la ciutat. Doncs bé, una maqueta com aquesta va existir realment, i va estar a les mans del mateix Rei Sol i del seu gran enginyer militar, el mariscal Sébastien Le Preste de Vauban. Encara més, aquella col·lecció que va encarregar Lluís XIV, amb les maquetes de 144 fortificacions de les fronteres del seu regne, encara existeix, té una història apassionant i una part es pot visitar en el poc conegut Museé des Plans-Reliefs de París, als Invàlids. Però, ai, a la llista de maquetes que hi ha penjada al museu consten com a desaparegudes les de Barcelona, Girona i Maó (però no la de Roses, ni les de Perpinyà, Montlluís o Vilafranca de Conflent). No obstant, alguna cosa podem saber encara d'aquest testimoni dels períodes en què les ciutats catalanes van arribar a ser considerades una possessió més de França i exposades com a trofeu al Louvre.

El visitant del monumental Musée de l'Armée de París pot passar perfectament sense adonar-se de l'existència d'una secció, allotjada a les golfes dels Invàlids, dedicada als Plans-Reliefs. Ben mirat, sembla que pot oferir poc interès una col·lecció de maquetes, a part de per als bojos dels soldats de plom i les miniatures, al costat dels espais dedicats a les dues guerres mundials (no busquin cap referència als espanyols en la resistència francesa; segons sembla De Gaulle va guanyar la guerra ell solet), o de l'ala dedicada a Napoleó, amb peces tan llamineres com l'uniforme talla XS del jove general Bonaparte en la batalla de Marengo (tenia una cintureta de vespa, abans que el poder absolut fes que s'engreixés absolutament), el capot gris de l'emperador exiliat a Santa Helena, el seu catre de campanya o Vizir, el seu cavall turc dissecat, encara amb la N marcada a la gropa.

Però és que no es tracta d'unes maquetes qualsevol. És la mateixa col·lecció construïda per encàrrec del Rei Sol el 1668. Les mateixes maquetes, més d'un centenar, algunes de més de 100 metres quadrats, construïdes amb fusta, cartró, paper, seda i sorra i amb més de tres segles d'història, entre les quals Lluís XIV es passejava en les seves estones lliures per disfrutar d'una visió dels seus dominis. Per dominar el món com si fos una joguina, com el Gran Dictador de Chaplin. Però també per planificar, amb els seus generals, les obres de millora de les fortificacions, les mesures de defensa necessàries i els setges a emprendre per recuperar-les si arribava el cas.

En el seu castell de Bazoches Vauban tenia també una ala reservada per als seus enginyers, i allà comptava amb els seus propis plànols i models. Allà situa Sánchez Piñol l'escena del seu Zubiria palpant els murs de Barcelona, ja que en les seves memòries Vauban parla d'aquestes maquetes. Sánchez Piñol confessa que va deixar anar una mica la imaginació, però la va acabar encertant més fins i tot del que creia. «Hi ha un relleu de Namur a les Tulleries; us faria tocar amb els dits i amb la vista tots els defectes d'aquesta plaça», va escriure Vauban al ministre de la guerra de Lluís XIV, Louvois. Va ser precisament Louvois qui va posar en marxa la col·lecció el 1668, i Vauban qui hi va posar ordre. El 1700 Lluís XIV va decidir instal·lar-la al Louvre: tota l'actual Grand Galerie de punta a punta plena de maquetes, amb guàrdies vigilant aquest secret d'Estat que només podien consultar el rei i el seu estat major. Fins que el 1777, quan s'instal·la al Louvre la col·lecció de pintura reial, les maquetes són traslladades als graners dels Invàlids, es van incorporar noves maquetes encarregades per Napoleó i encara s'exhibeixen avui.

FORTIFICACIONS PIRINENQUES / Per descomptat, en la col·lecció figuren de forma destacada les fortificacions dels Pirineus que va reformar Vauban després de la incorporació del Rosselló a França. Perpinyà, Vilafranca de Conflent (totes dues enormes; recollien tot l'entorn geogràfic i l'escala de totes elles era d'un peu per cada 100 toeses, és a dir, 1:600), Montlluís... Durant la breu ocupació francesa de Catalunya del 1697 s'hi afegeix la maqueta de Girona, que desapareix el 1777. «És possible que es destruís en el moment del trasllat de la col·lecció del Louvre als Invàlids», opina Isabelle Warmoes, responsable d'investigació del museu.

Durant el breu període en què França es va apoderar de Menorca (1756-1763) els enginyers reials també van construir les seves maquetes de la nova adquisició. El 1757, del fort de San Felip, a Maó. I el 1760, de les galeries subterrànies que recorren el seu subsòl. «Van ser destruïdes el 1927. Estaven en mal estat i es va considerar que eren irrecuperables», precisa la investigadora. «És important recordar que en aquella data la col·lecció encara depenia del Ministeri de Defensa. Els plans-reliefs encara eren considerats simples objectes de cartografia militar i, com que ja eren inútils des d'un punt de vista militar, alguns van ser destruïts durant aquest període, cosa que va portar a la classificació de la col·lecció com a monument històric el 1927 per assegurar-ne la conservació».

ELS SETGES DE SARAGOSSA / Les que sí que es conserven al museu, tot i que al magatzem, són la maqueta de la ciutadella de Roses, del 1697 com la de Girona, i una de realitzada a partir de notes del natural, el 1810, del setge de Saragossa. ¡Amb objectius pedagògics! I és que la col·lecció va servir per ensenyar a generacions d'enginyers militars francesos l'art de l'atac i defensa de les places fortificades, el sistema teoritzat per Vauban i aplicat a Barcelona pel seu deixeble Verboom, el constructor de la Ciutadella.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Isabelle Warmoes confessa que el museu té poques dades sobre les maquetes desaparegudes de ciutats espanyoles. «El pla-relief de Barcelona desapareix dels inventaris de la col·lecció després del 1811. No se'n coneix la data de la construcció», explica. Tenint en compte que les maquetes no eren materials que es construïen per planificar la conquista de fortificacions enemigues sinó plànols per defensar-les o per reconquistar-les, hi ha més d'un moment en què podria haver estat construïda. Perquè el del 1714 no va ser l'únic setge de Barcelona, ni de bon tros. El 1697 Vendôme arrabassa la ciutat als espanyols, encara que França la torna aquell mateix any. Pot ser el moment en què es va fer la maqueta: prenguem mides, que un dia d'aquests segur que tornem per aquí. Efectivament, encara que no van comparèixer en els setges del 1704 i 1705, les tropes del rei de França sí que van intentar ocupar Barcelona el 1706 (van fracassar) i el 1714 (amb els resultats ja coneguts). I les tropes napoleòniques encara es van apoderar de les fortificacions de la ciutat el febrer del 1808, sense ni un tret, i les van defensar per última vegada davant dels espanyols aquell mateix any.

Poc després, en plenes guerres napoleòniques i amb Catalunya annexionada a l'imperi i convertida en cinc departaments francesos, desapareix la maqueta. Potser era obsoleta i ja no recollia la situació real de les fortificacions. O potser la de Barcelona va quedar desgastada per excés d'ús.