Mar de fons al Palau

Cinc anys després que Fèlix Millet hagués de sortir per la porta del darrere del  Palau de la Música protegint-se de les càmeres amb un paraigua negre, l’Orfeó  Català afronta les seves segones eleccions a junta. El clima s’ha enrarit a la casa dels cants» (com en deia Joan Maragall) amb proclames gens  afinades, expulsions del recinte i acusacions entre els dos candidats.

Dijous  que ve, els 1.225 socis amb dret a vot d’aquesta entitat amb 1.780 adscrits  hauran d’elegir entre Mariona Carulla, la presidenta fins ara, i Pau Duran. Tots  dos van estar presents a la institució en l’etapa de Millet. Carulla, com a  vicepresidenta de l’Orfeó, i Duran 

–que contesta que és consultor i remet a  la plataforma d’internet Linkedin quan se li pregunta a què es dedica– en va ser  tresorer.

A part d’aquest nexe d’unió, les seves candidatures tenen poc a  veure. Carulla, a més a més dels èxits artístics i econòmics del seu mandat,  compta amb un equip sòlid. Hi ha des d’especialistes en música com Àlex Robles,  director de Catalunya Música; Jaume Ayats, director del Museu de la Música, i el  mestre Antoni Ros-Marbà, fins a experts en art, com Emilio Álvarez Costa, i  representants de la societat civil catalana, com Carlos Cuatrecases, Joaquim  Uriach Torelló, i de la política, com Maria Glòria Renom, diputada al Parlament  per CDC.

Però per si l’equip no fos suficient, la filla de Lluís Carulla,  fundador del grup Agroliment (Gallina Blanca) i important mecenes, torna a  comptar com a responsable de la seva campanya amb Jaume Masferrer, que va  col·laborar en l’elecció de Sandro Rosell al capdavant del Barça. Duran, amb un  perfil més discret i una campanya low cost, té un equip voluntariós  integrat majoritàriament per excantants de l’Orfeó.

DESQUALIFICACIONS /  La desqualificació ha estat la seva estratègia principal abans de donar a  conèixer un ambiciós programa que proposa convertir el Palau en una institució  diferent: un gran club que organitzi moltes activitats, no només musicals, i  reuneixi els millors cantants de cor de Catalunya. Recolzen la seva candidatura  socis de l’Orfeó Català per als quals les coses no han canviat prou des del  cas Millet i que aspiren a recuperar la gestió dels seus recursos i  patrimoni, cedits a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Aquest  organisme, que va ser creat per l’equip de Carulla per garantir un millor  control de les finances i la màxima transparència en la gestió, ha estat posat  en dubte per Duran. Ell, que acusa de «goebbelianes» certes  afirmacions de Carulla en el seu programa, no ha aconseguit aportar gaires  proves contra la Fundació però ha llançat dures acusacions, i ha qüestionat el  repartiment dels 11 milions d’euros del pressupost de l’entitat cultural.  

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Pau Duran sap que després del cataclisme de fa cinc anys és fàcil que el  soci desconfiï: Fèlix Millet i el seu número dos durant el seu mandat, Jordi  Montull, estan a l’espera d’afrontar un judici per espoliar 35 milions d’euros i  per presumpte finançament il·legal de CDC. Duran, per exemple, apunta que amb la  diputada Renom al Palau la Fundació mai acusarà Convergència si es dóna el cas.  A més a més, el candidat ha impugnat la modificació dels estatuts de fa dos anys  i acusa Carulla de falsificar les actes de les eleccions del 2010.

Però en  una cosa hi estan d’acord: la continuïtat del projecte Clavé XXI, iniciativa  portada a terme a Ciutat Vella, a prop del Palau, que fomenta la inclusió social  de joves a partir de l’educació musical.