La convivència després d'ETA

Fa un parell d'anys el germà de Javier de Isusi (Bilbao, 1972) li va explicar una història real que el va impactar. Un exmilitant d'ETA va conèixer en una presó francesa un antic membre del GAL que estava molt penedit i fins i tot va intentar suïcidar-se. «Són dos enemics a mort que es troben com a persones i, si ells en són capaços, significa que els altres també podem conviure amb els nostres veïns malgrat el que ha passat, perquè si seguim amb l'ull per ull, al final tots cecs. Cal mirar l'altre, posar-se al seu lloc, entendre que és una persona com nosaltres i que tothom té dret a patir. Aquella trobada representa el començament d'una reconciliació necessària en la societat basca. Era un història que mereixia ser explicada». I Isusi l'ha explicat, a He visto ballenas (Astiberri), un còmic més de diàlegs i reflexions que d'acció, que aborda amb sensibilitat, delicadesa i subtilesa les ferides, moltes encara per cicatritzar, causades pel conflicte basc.

Amb la treva d'ETA sobre la taula, el llibre d'Isusi va arribar poc després de Las oscuras manos del olvido (Norma), on Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí se centraven en les víctimes, sent totes dues les úniques obres que han tractat en profunditat el tema etarra en còmic. «No sé si ho hauria fet fa 5 o 10 anys. Crec que avui la societat ja està preparada per sentir històries que van més enllà de la denúncia. L'alto el foc hi ha influït; mentre hi ha morts és molt difícil posar-se al lloc de l'altre», opina l'autor bilbaí, que pretenia precisament això, ficar-se «en la pell de l'altre», veure quins «pensaments i sentiments» l'assaltaven i preguntar-se què hauria fet ell en el seu lloc.

Si bé el punt de partida d'He visto ballenas és real, Isusi es mou en el terreny de la ficció per despullar els seus tres protagonistes: l'ex-GAL Emmanuel; Josu, que compleix condemna per pertànyer a ETA, i el seu amic de la infància Antón, ara capellà i fill d'un assassinat per la banda.

Si a través dels dos primers, que no estan contents amb la seva vida, explora sentiments com el penediment i la culpa, que no els serveixen de consol, amb el tercer s'endinsa en el perdó, «que descobreix que no és tan senzill com es pensava». D'aquí ve que Isusi citi El girasol, un llibre del caçanazis Simon Wiesenthal i, sobretot, el cas de Patrick Magee i Jo Berry, ell membre de l'IRA que va ser amnistiat en els acords de Divendres Sant i que va matar el pare d'ella en un atemptat. «La seva història és aclaridora -reflexiona-. Encara que la seva trobada els ha portat a fer conferències junts per mig món i són capaços de fer-ho plegats, diuen que no són amics i que la seva relació és difícil. Ell diu que no li ha demanat mai perdó i que no se'n penedeix perquè no serveix de res i perquè en aquell moment va fer el que havia de fer. Però també que assumeix la responsabilitat, se solidaritza amb el seu dolor, i li agradaria reparar-lo».

L'autor d'Ometepe i de la saga d'aventures Los viajes de Juan Sin Tierra, inspirats en part en els seus propis viatges, ha utilitzat per a He visto ballenas l'aquarel·la en groc i gris metal·litzat. «Vaig provar amb el blanc i negre, però transmetia massa duresa en una història per si mateix dura. Després vaig provar amb el gris, però tenia poca força. Fins que hi vaig afegir groc i va cobrar vida i em va permetre mostrar els matisos. El gris i aquest groc, que no és càlid, sinó fred, incòmode i desassossegant, són colors oposats que al barrejar-los demostren el que explico en la història, que poden conviure».

Entrevistes reals

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Isusi és basc, però no ha viscut de primera mà els efectes del terrorisme. Per això va acudir a les fonts i es va entrevistar amb dues víctimes d'ETA i amb un exetarra, converses que li van posar «els pèls de punta perquè estava davant la realitat pura». «Una dona em va explicar com se sentia i els detalls del dia que van matar el seu marit. Em van causar admiració. Un reconeixia que el que va fer estava molt malament però aconseguia seguir endavant i les víctimes no s'han quedat ancorades en aquell dia en què els va truncar la vida i, com ell, han estat capaços de reconstruir-se i viure amb el seu dolor».  

L'autor va més enllà i fa que el lector, «que es converteix en el quart protagonista», pensi en la percepció social i les diferències entre matar per diners, en el cas del mercenari del GAL, o per uns ideals. «Si guanyes ets un rebel i un llibertador, com va passar amb Menahem Begin, un terrorista que va acabar sent primer ministre d'Israel. Però si perds, com ETA, ets un terrorista i un assassí».