René Pérez Joglar: "A Puerto Rico, neixes i ja estàs en política"

El festival Cruïlla BCN afronta, a partir d'avui fins diumenge, la seva 7a edició fidel a la intenció de suprimir dics estilístics i fondre ritmes, llengües i tradicions. Un dels seus reclams és el grup porto-riqueny de hip-hop i fusió urbana Calle 13, que desplega aquesta nit (00.45 hores) el seu cinquè disc, Multiviral. Parlem  amb el cantant del trio, René Pérez Joglar, Residente.

-El disc comença amb molta suavitat, amb l'escriptor Eduardo Galeano recitant un text en què diu que el primer gest humà, al néixer, és l'abraçada. I esmenta un metge de Barcelona, Oriol Valls.

 

-No el coneixem, només sabem d'ell a través del llibre Ventanas, de Galeano. Aquest text ens va semblar perfecte com a introducció de la cançó que segueix, La vida (respira el momento). Altres discos nostres començaven amb introduccions més ràpides i fortes, i aquesta vegada vam voler fer una cosa més reflexiva, i amb la veu d'un dels grans escriptors.

-¿Volien incorporar un to més reflexiu, emotiu, per expandir els registres de Calle 13?

 

-És la primera vegada que ens vam aturar de ple per pensar un disc i gravar-lo. Fins ara, sempre els fèiem durant la gira, i en aquesta ocasió ens vam parar durant un any i mig. I ens va sortir així, no estava buscat. Reflecteix el que jo, almenys, sentia.

-¿Sobre, per exemple, la capacitat de resistència de l'ésser humà?  «Aguantamos el capitalismo, el socialismo, el comunismo, el feudalismo / Aguantamos hasta el pendejismo», diu a El aguante.

-Són reflexions sobre la situació del món. Quantes coses hem aguantat històricament des que naixem fins que morim, i com duren les idees. Les bones no moren mai. Són temes molt generals, que poden connectar amb qualsevol a qualsevol lloc del món. Sense adonar-nos-en vam fer aquest camí.

-Barrejant hip-hop amb rock i cançó amb arrels. ¿Les fronteres dels gèneres musicals signifiquen poc per a Calle 13?

-El nostre gènere és eclèctic. Quan ens posem a compondre surt aquesta barreja de tot. A nosaltres ens arriben diferents músiques i ritmes, i diferents situacions diàries, socials, mundials, i això és el que es veu reflectit en la música.

-Silvio Rodríguez canta a Ojos color sol. ¿Creu que els veu com una nova versió del cantautor polititzat dels anys 70?

-Pot ser que s'identifiqui amb algunes de les nostres idees. Silvio s'escoltava molt a casa meva quan era petit, com Rubén Blades, Sabina... Però no és que fes anys que busquéssim col·laborar amb ell, sinó que vam pensar que seria bo per a aquesta cançó. Per sort per a nosaltres, ell ja estava parlant de Calle 13 en algunes entrevistes, i quan l'hi vam proposar ja estava més que disponible, i alegre de col·laborar. Va ser molt humil amb nosaltres. Al disc també hi ha Tom Morello, de Rage Against The Machine; un grup del qual sempre ho he escoltat tot, i fa anys em vaig fer amic del seu cantant, Zack de la Rocha. I Kamilya Jubran (cantautora israeliana de cultura àrab), a qui vaig descobrir per internet. He conegut bastanta gent a la Xarxa; també Vernon Foster (cantant indi americà).

 

-I Julian Assange hi participa recitant un text a la peça Multiviral, que van anar a gravar a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on està refugiat des de fa dos anys. ¿Què els va portar cap a ell?

 

-Julian Assange em sembla una icona d'avui dia, una persona que va obrir una porta molt important i que, en diferents escales i tonalitats, el que va fer va arribar al món. Hi ha gent que no sap qui és, o que només entén per sobre el que va fer, però que sí que entén que alguna cosa no funciona als mitjans de comunicació, que hi ha una informació que no surt a la llum pública. I després hi ha qui capta tota la seva complexitat. Sí, allà hi ha una porta. Vam estar uns quants dies amb ell a Londres. No podia sortir de l'ambaixada: tenia sis guàrdies a la porta vigilant.

-¿Segueixen vivint a Puerto Rico?

-Sí, però jo a vegades vaig a Nova York o a l'Argentina. Viatjo molt. Espero arribar al moment en què visqui en un sol lloc.

-Puerto Rico és un país amb un estatus singular: Estat lliure associat als Estats Units. ¿Això el va empènyer a preguntar-se coses molt aviat?

 

-A Puerto Rico, neixes i ja estàs ficat en política. El meu pare estava en la lluita obrera, en assumptes polítics i socials, i en diferents brigades, des de Cuba fins a Nicaragua, i jo vaig créixer amb això, veient aquelles fotos. La meva família té a veure amb la meva manera de veure les coses.

-¿Per què creu que, el 2012, els porto-riquenys van votar majoritàriament a favor de la conversió del país en un estat més de la unió?

-Els referèndums s'han fet de diferents maneres i aquell es va barrejar amb unes eleccions. Crec que hi ha molta gent a Puerto Rico que sent amor pel país, per la seva pàtria, però té por de la independència i sent que perdrà coses que ara té. Al meu país hi ha una por de la independència que està implantada, com a resultat de més de cent anys de colonització.

Notícies relacionades

Cruïlla munta la gran festa

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

-¿Veurem un Calle 13 més reposat a Cruïlla BCN?

-No, no, és un concert que passa per diferents moments, però serà pura energia. No és un concert per seure a prendre el te, sinó per disfrutar el moment i viure'l. Tenim moltes ganes de tornar a actuar a Barcelona, perquè l'última vegada no vam poder tocar tot el temps que hauríem volgut. Venim amb tota la nostra energia.