Una partida de campions

El teatre, per sort, no és una ciència exacta, i bé que ho saben productors i artistes. Però si es reuneixen un director clarivident, un grup d'actors de primera i un text magnífic, molt ben adaptat per Cristina Genebat, la fórmula de l'èxit no sembla tan utòpica. Així ha passat amb l'estrena de La partida, de Patrick Marber, al Teatre Romea.

L'autor britànic, en la seva aclamada opera prima, forja amb mà de minuciós artesà un microcosmos masculí ubicat en un restaurant. L'integren el propietari, el seu fill, dos cambrers, el cuiner i un tafur professional, l'últim que irromp en escena i que marca la partida i la vida d'algun d'aquests personatges. Marber, i Manrique amb la seva afinada posada en escena, ens descobreixen amb traç ferm un grup que navega en l'angoixa existencial. Només un d'ells, el cambrer Maxi, actua amb una il·lusió tan vital com ingènua, a partir d'un excèntric projecte, que el fa ser víctima de les bromes de la resta. Tots veuen en aquesta partida dominical de pòquer, que juguen quan tanquen el restaurant, el lloc per a l'evasió i per canviar la seva sort.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En aquest retrat de perdedors, tots els actors tenen el seu moment en una obra coral i de personatges. Apareixen a poc a poc en un espai molt ben resolt i, des de les seves primeres frases, veiem uns tipus que fracassen en el repte de ser feliços.

RECITAL DE MARC RODRÍGUEZ / La partida precisa, per tant, un elenc d'altura i el seu director no ha fet cap pas en fals, deixant espai als actors perquè despleguin el seu talent. Ramon Madaula dóna el perfil com el propietari del restaurant, un home agre, una mica dèspota i cregut que no sap com relacionar-se amb el seu fill endeutat pel joc, un Oriol Vila molt assentat. Com sempre, Joan Carreras brilla en el rol de cuiner frustrat per l'escassa relació amb la seva filla. Comparteix pis amb un dels cambrers, un Andrew Tarbet del qual Manrique treu partit a la seva condició de bilingüe. Andreu Benito, per la seva banda, desplega el seu aplom com el tafur. Finalment, Marc Rodríguez és el triomfador amb un recital de recursos i comicitat com a Maxi, el cambrer ximplet, l'únic que acabarà feliç. Poques vegades aquest actor tindrà un paper tan fet a la seva mida.