Raimon reivindica la unitat lingüística del català al rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El cantautor Raimon ha reivindicat aquest dimarts la unitat lingüística del català "en totes les seves variants, incloent-hi el lapao", després de rebre el 46º Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, cosa que ha provocat una gran ovació per part del públic.

Raimon, que ha rebut el premi de la mà de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha posat en valor el paper que va tenir durant el franquisme el moviment de la Nova Cançó, del qual el guardonat és un dels principals exponents.

En la seva intervenció en un acte al Palau de la Música de Barcelona, on han assistit al voltant de 1.500 persones segons l'organització, Raimon ha lamentat el fet que des del 1995, quan el PP va accedir a la Generalitat Valenciana, hagi actuat més vegades a Madrid que a València. "Des que el PP entra a manar, que no a governar, al País Valencià, he cantat més a Madrid que a València. Ho dic perquè molta gent ho hauria de saber i no ho sap", ha afegit.

Raimon ha donat les gràcies al públic que mai li ha fallat, i també a la "gent que organitzava recitals en condicions ben difícils", durant la dictadura. També ha destacat que premiant-lo a ell, es guardona tots els que van formar part de la Nova Cançó, un fenomen "que ha contribuït a configurar en gran part dels ciutadans i en una mesura gens menyspreable la sensibilitat i el gust per la poesia i la música".

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Així mateix, també ha dit que amb la Nova Cançó, es donava impuls "a un cert compromís de país" i també a un compromís social, i ha citat artistes d'aquell període, entre ells a la fotògrafa Colita i pintors catalans com Joan Miró i Antoni Tapies.

En l'acte, que ha finalitzat amb el càntic de 'Els Segadors' i amb una llarga ovació de proclames independentistes, han assistit, entre d'altres, el president de la Generalitat, Artur Mas; els expresidents José Montilla i Jordi Pujol; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els consellers Ferran Mascarell (Cultura), Irene Rigau (Ensenyament) i Francesc Homs (Presidència).