Bruce Springsteen se suma per sorpresa al concert dels Rolling Stones a Lisboa

Aparentment immunes al pas del temps i les desgràcies personals, els Rolling Stones no van defraudar dijous a la nit i van desplegar tot el seu arsenal al Rock in Rio Lisboa amb la presència sorpresa a l'escenari d'un aliat de luxe: Bruce Springsteen. Les prop de 90.000 persones reunides per veure en directe la banda britànica --una sisena part del nombre d'habitants que té la ciutat-- a penes s'ho podien creure quan, als 15 minuts del concert, Mick Jagger va anunciar a la multitud el nom del 'Boss'.

Springsteen va aparèixer en escena entre la incredulitat general i va cantar amb el líder dels Rolling 'Tumbling Dice', en una reedició d'un duet estel·lar que només s'havia vist amb anterioritat a Nova York fa dos anys, quan les 'satàniques majestats' van tancar la gira pel seu mig segle de carrera musical amb convidats excepcionals.

La irrupció de l'artista nord-americà va ser, malgrat tot, un breu flaix en una nit on Jagger i companyia en van tornar a fer de les seves. Els anys --tres dels seus quatre membres ja superen els 70-- no semblen passar per una banda nascuda com a tal en un llunyà 1962 i considerada llegendària en vida, amb els seus milions de fans sempre tement que la seva pròxima gira acabi sent l'última.

Com un jove més

No obstant, si no fos per les arrugues, Jagger podria passar per un jovet més dels que van assistir, al costat de persones de generacions molt diferents, al recinte del Rock in Rio. Esquelètic com sempre, no va deixar de recargolar-se, moure els malucs i trotar d'un costat a l'altre durant les més de dues hores que va durar el concert.

Encara que hi havia interès a veure com reaccionava després del suïcidi fa poc més de dos mesos de la seva nòvia, la dissenyadora L'Wren Scott, el líder de la mítica banda no va fer cap referència a la seva tràgica pèrdua i es va limitar a ser el 'showman' de sempre. Va gesticular, va canviar de roba, va tirar per terra la seva jaqueta per acabar en samarreta, no va deixar d'interactuar amb el públic una vegada i una altra --fins i tot va apostar per una final al Mundial del Brasil entre Anglaterra i Portugal-- i va desbordar energia en aquesta segona cita d'un tour per Europa que tindrà un total de 14 parades.

Final apoteòsic

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Els Rolling van repassar una vintena dels seus grans èxits com si fos la primera vegada que els tocaven. 'Jumping Jack Flash' i 'It's only Rock'n Roll' van servir per obrir foc. Amb 'Wild Horses' va arribar el moment romàntic i posteriorment el guitarrista Keith Richards va assumir el comandament com a vocalista amb dos temes consecutius: 'You got the silver' i 'Can't be seen'.

Els seus èxits més famosos van arribar encadenats en un tram final apoteòsic. Amb 'Sympathy for the devil' es va viure el moment més espectacular en termes de muntatge, amb flames a la pantalla, i poc després 'Brown Sugar' feia les delícies dels assistents, pendents de les anades i vingudes de Jagger per la passarel·la. Se'n van anar però van tornar immediatament i van tancar la vetllada ja ben entrada la matinada amb la vibrant 'You can't always get what you want' i amb el seu gran himne, 'Satisfaction'.