El pacte de Jaume Cabré

A Jaume Cabré, escriure un llibre li suposa uns set anys. I això abans que l'èxit internacional de Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011) li robés hores i hores de feina amb les gires de promoció i les consultes dels traductors (de la seva última novel·la, a 23 llengües; l'octubre que ve apareix en anglès i tant en francès com en alemany va pels 60.000 exemplars). De manera que fa por pensar quant trigarà a acabar el que té entre mans, malgrat que hi treballa «cada dia, matí i tarda». I imaginin-se el que ha suposat per als soferts editors durant els 30 anys que fa que Cabré publica a Proa, i amb els quals estableix un pacte quan hi comença a treballar: «Que no es preocupin, perquè si acaba sortint un llibre serà seu. Però que no preguntin res. Que si estic escrivint un llibre, que què estic fent... Res. Perquè quan un editor pregunta, està dient en realitat 'aviat serà Sant Jordi' o 'fa tres anys que no publiques res'».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Aquests 30 anys de «fidelitat» amb una editorial van ser el motiu, ahir, d'un dinar que va reunir Cabré (i la seva dona Margarida, a qui dedica tots els llibres) amb aquells pacients editors: Joan Carreras, Oriol Izquierdo i Josep Lluch (el desaparegut Isidor Cònsul va ser representat per la viuda, Romi Porredon). Al llarg d'aquestes tres dècades han canviat tantes coses... Joan Carreras va explicar que, en l'època que Cabré va rebre el premi Sant Jordi per La teranyina (1984), el jurat es reunia de veritat durant el sopar, un periodista va avisar el guanyador quan es va obrir la plica i aquest va arribar, a corre-cuita, conduint des de Terrassa fins a Mataró, quan el sopar ja s'havia acabat. Igual, igual que ara.

Com que el pacte amb els seus editors no afecta la premsa, la pregunta es va fer ahir. Però això no vol dir que tingui resposta: «Tinc personatges per casa però no els acabo de conèixer, no he trobat encara l'element màgic que digui 'això funcionarà'. A Jo confesso aquest moment no va arribar fins que van sortir el xèrif Carson i Águila Negra». La seva dona, per cert, avisa que poden passar «uns quants anys» fins que això succeeixi.