Gent corrent

Xevi Gómez: "No tenim jardins bonics ni la fama d'altres festivals"

Amb les ungles, des del centre cultural de Pineda de Mar, ha muntat un petit gran festival.

«No tenim jardins bonics ni la fama daltres festivals»_MEDIA_1

«No tenim jardins bonics ni la fama daltres festivals»_MEDIA_1 / ANNA MAS

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Xevi Gómez és actor però no es pot guanyar la vida com a actor; cosa que no li importa gaire, perquè li sobra voluntat i amb freqüència puja a un escenari. Va començar la seva carrera als 7 anys, a l'escola de teatre del centre recreatiu local -el Centre Recreatiu i Cultural de Pineda de Mar-, i des d'aleshores ha mantingut els llaços que l'uneixen a aquesta entitat, un dels orgulls del poble. A aquest vincle li deu molt el Festival Arts d'Estiu, que aquest estiu celebra la quarta edició.

-Difícil, viure de l'actuació, ¿oi?

-Sí… La veritat és que hi va haver un moment de la meva vida en què em vaig adonar que si l'únic que feia era actuar, simplement no podria viure d'això. Per aquest motiu vaig decidir muntar una productora, per mantenir-me al món del teatre. I amb això he anat tirant.

-Sense renunciar a l'actuació. ¿O sí?

-No. Durant molt temps he fet monòlegs, també. I amb dos amics que també estan vinculats al centre, David Verdaguer i Joan Gallart, vam muntar una petita companyia. Així que podem, ens ajuntem i fem alguna cosa. Ens busquem la vida. D'aquesta manera m'he mantingut en el mitjà.

-Suposo que la familiaritat amb el món de la producció és el que l'ha ajudat a… diguem-ho així… encarar aquest repte. ¿No?

-Tot, m'ha servit tot, crec. Si fins i tot en algun moment he sigut comercial. I això té a veure en part amb saber vendre.

-Expliqui'm, doncs. Com va entrar en això.

-La història és que els últims 11 anys s'havia celebrat aquí, a Pineda, el festival Acords d'Estiu, fins que en fa quatre, per la crisi, l'ajuntament va dir que tallava la subvenció. Així que un dia em truca Joaquim Gibert, president del centre, i em diu: «Què, Xevi, ¿ens hi posem?» I ens hi vam posar.

-¿«Posar-nos-hi»? ¿Seguir amb el festival?

-No. Crear-ne un de nou. Anem i li diem a l'ajuntament: tu no deixis de posar els 15.000 euros que poses i nosaltres organitzarem un festival que en cinc anys serà una referència nacional. L'objectiu era posar Pineda al mapa.

-Doncs això és apostar alt. ¿Tan segurs n'estaven que era possible?

-¡I tant! Aquesta és l'entitat més potent del poble, té més de 1.000 afiliats. No hem de buscar voluntaris perquè els tenim aquí. A més, hi havia un mínim d'infraestructura tècnica, per començar. I com que no es tracta de fer guanys, perquè és una entitat sense ànim de lucre, doncs això ens dóna molt marge. Encara que tampoc es tracta de perdre diners, això sí.

-¿I el tema del patrocini?

-És clar. Hem anat per tot Pineda, per botigues i bars demanant 500 euros a canvi de llocs als concerts. O anem als hotels i venem packs, per als turistes. La gent del poble s'ha compromès.

-Nou festival, nou nom.

-Exacte. Ara és el Festival Arts d'Estiu.

-¿I el cartell?

-És el principal. L'única forma de fer-nos visibles és pel cartell. No tenim uns jardins espectaculars com Cap Roig, per exemple, ni la repercussió que tenen altres festivals quan llancen el seu programa. Tenir bons cartells és el que volíem des del principi, i en això ens ha afavorit molt ser una entitat privada. Els artistes estan més disposats a negociar amb una entitat que amb els ajuntaments, que triguen molt a pagar.

Notícies relacionades

-Llavors, el criteri a l'hora de dissenyar el cartell és que…

-Miri, aquest no és un festival que pretengui descobrir ningú, i sí, sempre seran figures conegudes. Aquest any tenim Sergio Dalma, Mishima, Els Pets, ¡Miguel Poveda! Estem contents. A mi a vegades em costa de creure-ho, encara que aquests eren els objectius que ens havíem marcat.