Vinyoli, poeta de poetes

La Setmana de la Poesia de Barcelona es va tancar ahir amb un nou homenatge al poeta Joan Vinyoli (Bar-celona, 1914-1984), de qui aquest any es commemora el centenari del seu naixement: els versos d'All time is unredeemable (Els grans focs apagats ja no es revifen / El vent glaçat impera i mata), en la veu del propi autor, van obrir el Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música Catalana. Els dies previs, dues lectures dels seus poemes, l'homenatge de sis poetes que es reclamen com a vinyolians (Vicent Alonso, Manuel Forcano, Feliu Formosa, Jordi Llavina, Susanna Rafart i Lluís Solà) i una conferència del seu biògraf, Pep Solà, en què va reclamar que els actes de l'Any Vinyoli serveixin per «reparar una de les injustícies més lamentables del nostre sistema literari», el tardà reconeixement de la seva obra.

Perquè reeditat regularment, reivindicat per noves generacions de poetes des dels anys 70, ¿fins a quin punt la posteritat ha estat injusta amb Vinyoli?

És cert el triple silenci que va patir per no encaixar en els cànons del realisme social (cosa que el va dur a ser menysvalorat per crítics com Castellet i Molas), l'heterodòxia de la seva vida espiritual i personal (que va fer que el menystingués un altre crític oficial del país com Triadú) i la seva condició d'autodidacte, malgrat els seus molts anys al capdavant de l'editorial Labor (que segons el seu biògraf l'acomplexava: d'aquí els seus versos «he de fer alguna cosa de la meva indigència»).

Però també és cert, apunta el comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, que «ara, dins del cànon ningú tindria dubtes a dir que té un paper preponderant a la mateixa altura que Riba, Carner o Espriu. Entre els poetes actuals, si hi ha un nom de consens és ell». «En vida no va tenir sort, i seria un drama per a ell, però el temps li ha anat molt bé a la seva obra. És un home amb una preocupació transcendental però sense déu, cosa que el fa molt modern», afegeix el poeta i professor Jaume Subirana. Encara que, segons Sam Abrams, codirector de la Setmana de la Poesia, el reconeixement de Vinyoli no arriba fins al punt d'assumir «que és un dels més grans poetes d'aquest país, del món hispànic, d'Europa i del món». En qualsevol cas, segons Solà, «el poeta més exportable que tenim».

El problema, apunta Llavina, està en la mala sort amb les traduccions, excepte en castellà (José Agustín Goytisolo i Carlos Marzal van fer molt per la seva difusió) i en un «dèficit de popularitat notable» que l'Any Vinyoli ha d'ajudar a pal·liar. Malgrat la sagnant diferència de recursos comparat amb l'Any Espriu, per cert. Una nova ocasió, potser, per pensar que hi ha motius extraliteraris que juguen en contra seu. «Mai va prostituir la seva poesia, ni tan sols en nom de motius altruistes com la pàtria», assenyala Joan Margarit al seu pròleg en l'antologia que acaba de publicar Proa. «No era un poeta al servei de les inquietuds polítiques i socials del poble», reconeix Pep Solà.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

LA POPULARITAT / «És un poeta per a poetes, algú que agrada a la gent conscient de com es construeix la poesia. Però no pot ser popular en el sentit que escrigui himnes que la gent sàpiga de memòria», opina Subirana. Els seus temes no són la poesia cívica, sinó, explica Pep Solà, «el tremolor existencial» amb el qual s'acosta a experiències com la naturalesa, la mort o l'amor a partir d'un «panteisme extrem». Una possible barrera temàtica davant el gran públic que matisa l'actor Lluís Soler, que no ha deixat de recitar Vinyoli des que per primera vegada ho va fer al festival Grec del 1997. «Hi ha poetes que són com l'aigua de la font, com Sagarra, n'hi ha d'altres que costa arribar a entendre, com Foix, i Vinyoli està en un punt mitjà, parla de coses que s'entenen. I té poemes eròtics preciosos».

L'Any Vinyoli seguirà endavant sense grans fastos però amb diverses cites importants: una antologia bilingüe a l'editorial Candaya traduïda per Carlos Vitale, el segon simposi internacional Joan Vinyoli, del 18 al 21 de desembre i, a l'Arts Santa Mònica, un acte d'homenatge el 3 de juliol, el dia del centenari del seu naixement. Però com que del que es tracta és de llegir Vinyoli, i que el vent glaçat no imperi i mati el seu record, han arribat a les llibreries una reedició de la poesia completa editada per Xavier Macià i amb pròleg d'Enric Casasses (amb l'afegit de sis traduccions de Rilke) i una antologia a càrrec de Joan Margarit, amb la seva discutida ponència per al congrés sobre Vinyoli del 2004 com a pròleg.