Sis veus singulars

Sis mirades, sis veus, sis sensibilitats es van reunir ahir al Palau de la Música per honrar la poesia, aquesta senyora esquiva de tan difícil definició. Ho van intentar en un recital, el del Festival Internacional de Poesia, tradicional cloenda de la Setmana de la Poesia de Barcelona, amb els seus versos i en les seves respectives llengües, l'escriptor romanès i ferm aspirant al Nobel Mircea Cartarescu

-més conegut per aquí com a narrador-, el rus Aleksander Kúixner -elogiat pel seu compatriota Joseph Brodsky-, la nord-americana Mary Jo Bang -una de les veus més apreciades i multipremiades de la seva generació-, l'argentina María Negroni i els catalans Antoni Clapés i Anna Montero. I com a pròleg, la poesia de l'experiència de Joan Vinyoli, en el centenari del seu naixement amb una gravació dels 70 del poema All time is unredeemable, intentant atrapar l'instant. Es van facilitar les traduccions al català dels respectius poemes.

Clapés, el més gran de tots, va obrir el foc amb Solitud, poema dedicat «sense haver-ho planejat» al mestre Vinyoli, escrit el 1985, un any després de la seva mort, amb una conclusió:  «Escriure és viure, confegir / un llenguatge on habitar».

Kúixner, extravertit i d'aspecte fràgil, és l'únic dels estrangers del festival que ha estat traduït al català, gràcies a  la seva antologia És tot el que tenim. Va advocar per un estil accessible i directe, tocat per la senzillesa.

El tema espanyol amb un record i un motiu goyesc -El buit de la raó produeix el buit- va planar sobre els poemes de Mary Jo Bang, traductora de l'Infern de Dante a l'anglès i de qui el segell Bartleby va publicar l'any passat Elegia, dedicat al seu fill mort.

Cartarescu va escollir quatre llargues peces, breus si es té en compte que en el passat va ser capaç d'escriure poemes èpics -una èpica postmoderna- de milers de versos. Aquests són narratius, carregats d'ironia, igual que el seu amor juvenil per Natalie Wood o la visió d'una pel·lícula d'Alberto Sordi o Bertolucci i les seves estimades imatges fantasmagòriques. Malgrat la seva notòria timidesa va demostrar que és un excel·lent intèrpret en aquesta llengua romanesa, romànica, tan pròxima i tan allunyada alhora.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

María Negroni va optar per mostrar el seu treball més recent, el del poemari Cantar la nada, passant per Arte y fuga fins a remuntar-se a Islandia, potser la seva obra més coneguda, que inclou un homenatge implícit a Borges, tan amant de les seves sagues.

Va tancar la valenciana Anna Montero Bosch amb un evocador record al desaparegut Miguel Labordeta, en art Valdemar Gris, i l'exquisida, Teranyines.