L'addicció adolescent

Hi ha gent que es passa tota la vida intentant-ho i altres que l'encerten a la primera. Aquest és el cas de Veronica Roth, la creadora de la saga Divergent, l'últim fenomen editorial de la literatura fantàstica i la gran triomfadora en la seva categoria en aquesta edició recent de Sant Jordi.

Abans d'acabar la universitat, Roth ja havia venut els drets del primer llibre de la trilogia a Harper Collins. Tenia 21 anys i una pregunta premonitòria: ¿què faria si es feia tan rica com a J.K. Rowling o Suzanne Collins? Al seu blog, va anotar: comprar una casa, casar-me, donar part dels diners i invertir. «¿Una feina? Pshh, ¿qui en necessita? Si pogués tenir una habitacioneta acollidora per poder escriure tot el dia amb un subministrament infinit de te, em sentiria bastant bé».

Desig concedit. Als seus 25 anys, Roth ha venut més de 17 milions d'exemplars des que Divergent va arribar a les llibreries a finals del 2011, i s'ha mantingut durant 11 setmanes consecutives a la llista dels llibres juvenils més venuts de The New York Times. Insurgent el va seguir un any després i el 2013 va aparèixer Lleial, el tancament de la trilogia, amb una tirada inicial de dos milions de còpies. A la saga l'espera molt probablement una segona vida perquè el mes passat es va estrenar als Estats Units l'adaptació cinematogràfica de la primera entrega, que dimecres que ve desembarca a Espanya.

Les cinc faccions

La trilogia està ambientada en una versió futurista i postapocalíptica de Chicago. La societat està dividida en cinc faccions que es deriven de la personalitat dels seus membres. Els altruistes de l'Abnegació controlen el Govern; els honestos de la Veritat promulguen la llei; els pacífics de la Cordialitat conreen la terra; els savis de l'Erudició estudien; i els valents de la Gosadia nodreixen l'Exèrcit.

Als 16 anys, tothom s'ha de sotmetre a un test per determinar a quina facció pertany. Però hi ha qui no està disposat a seguir les regles. És el cas de la protagonista. Beatrice, Tris, Prior sent que no encaixa en l'Abnegació i prefereix deixar anar la seva personalitat a la Gosadia. Ha trencat els rígids esquemes d'una societat on es castiga el lliure albir. És una divergent. I la dissidència es paga amb la vida. Com en Els jocs de la fam, el relat parteix de la premissa que només els adolescents estan disposats a desafiar el poder establert per buscar la veritat i salvar el món.

Roth ha rebutjat les comparacions amb la protagonista. «Jo era la noia bona que arribava a casa a hores raonables i no feia mai res de dolent», va dir a The Independent. Però també ella va prendre decisions atrevides per escapar-se dels seus fantasmes, motivats, en el seu cas, per un desordre d'ansietat que l'acompanya des que era petita però que s'ha anat accentuant amb les entrevistes, les crítiques o les sessions de fotos que acompanyen l'èxit. «A causa de la meva ansietat, la meva vida resultava opressiva. De la mateixa manera que Tris fa coses atrevides per escapar-se de l'opressió, jo vaig fer el mateix», va dir al Chicago Tribune.

«Em vaig casar jove, em vaig traslladar a Romania una temporada, em vaig tallar els cabells. Com Tris, estic mirant de ser una versió més plena i rica de mi mateixa», confessa. Nascuda a l'estat de Nova York i crescuda a prop dels grans llacs a Illinois, Roth es va criar amb la seva mare, la pintora Barbara Ross, i els seus dos germans, després que els seus pares se separessin quan ella tenia 5 anys. «Es passava tot el temps lliure escrivint», recordava recentment la seva mare. «Era una nena molt llesta, seriosa i introvertida. Jo diria que Divergent és molt Veronica, sempre interessada en la virtut», matisa.

Esperit precoç

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

També era un esperit precoç. Divergent el va acabar mentre estudiava escriptura creativa a la universitat de Northwestern. Només li van caldre 40 dies per tenir acabat el primer esborrany. Part de la inspiració, segons ha confessat, la va trobar a l'acostar-se a la teràpia d'Exposició, on s'enfronta els pacients de fòbia i ansietat a les seves pitjors pors perquè siguin capaços de pair-les. Aquesta idea la va utilitzar més tard per plasmar els aterridors rituals d'iniciació als quals s'enfronten Tris i els seus camarades.

A les entrevistes, Roth sembla una dona serena, elegant i madura. Però no s'ha desfet de l'ansietat, ni tan sols després d'abraçar el cristianisme. «Estic treballant molt durament per controlar-la», va dir a la revista People recentment.