El dia a dia de Llach

Es el seu primer llibre. En realitat, Josep Maria Vileu (Tarragona, 1973) és "comptable, informàtic, administratiu.... Home orquestra", riu. Escolta i admira Lluís Llach des de petit. "El meu pare em posava el disc 'Gener 76' quan tenia 3 anys", recorda. I sent adolescent, "en lloc d'anar a les discoteques", se n'anava "a les hemeroteques, a buscar-hi informació" del seu ídol. Va estudiar pel seu compte disseny gràfic. Aviat es va sentir atret per les xarxes socials. I el 1995 va decidir crear una web amb material de l'artista. Aquesta és només la llavor del que ha acabat sent el llibre 'Lluís Llach. Quadern de Bitàcola' (Efadós).

És una detallada i exhaustiva cronologia d'aquest "guerriller de la Cançó", com bateja el cantautor en el seu llibre. Un dia a dia de la seva carrera (i de la seva vida), adobada amb fotos (algunes inèdites) i declaracions del músic, així com retalls de premsa. Tot, orquestrat per un home "obsessionat amb la documentació" que va contactar amb l'oficina de Llach per demanar-los permís per muntar aquesta web germinal, que els va ajudar durant anys "contextualitzant" tota entrevista i foto que ells guardaven o sortia publicada, que va acabar portant-los "el tema de la publicitat i comunicació" i que el mateix artista ha volgut que formi part de la Fundació Lluís Llach, dedicada a projectes solidaris.

Compromís social

Ja en la mateixa tapa del llibre s'inclou en el títol: 'Una vida dedicada als escenaris i al compromís social'. "Perquè quedi clar que també s'hi reflecteix el seu caràcter, la concepció de la vida, la seva ideologia, la seva dedicació a les causes justes. M'agrada una frase en què reconeix que era una mena de 'la seguretat social de les causes perdudes'. I ho continua sent".

L'obra comença, és clar, amb el seu naixement, un 7 de maig (de 1948) ¡a Girona! (no a Verges, per cert, malgrat que Llach sempre s'ha vinculat a aquesta població). De fet, l'autor aprofita per "corregir errors" que s'han anat arrossegant, com la data del primer concert després de diversos intents frustrats de Llach a Madrid (al Teatro Español), que es va celebrar finalment el 7 de desembre de 1970, "amb un desplegament policial que va ocasionar càrregues a la sortida", recull Vileu al llibre. "També s'ha arribat a publicar que va fer una gira a Califòrnia. I quan l'hi vaig preguntar, em va dir que no la va fer mai", aclareix en aquesta entrevista.

On sí que va cantar, i reiterades vegades (i va obtenir un merescut ressò i reconeixement), va ser a França. El 1985, després del seu sonat concert al Camp del Barça, va actuar a París per les mateixes dates que Julio Iglesias, cosa que va propiciar que la revista 'Metropolitain' el qualifiqués "d'anti-Julio (Iglesias)" -"deixant clar que diferents que eren, vaja"-, i assegurava que "en la seva Catalunya natal és tan conegut com Gaudí, l'arquitecte boig de Barcelona". I 'Le Quotidien' el va batejar com "el despertador de Catalunya".

Notícies relacionades

Jennifer Lopez, diva de veritat al Palau Sant Jordi

Andreu Martín i David Guzmán, premis Trajectòria i Difusió

Un altre apartat que crida l'atenció és quan l'acusen d'imitar i seguir els passos de Joan Manuel Serrat, i Llach es defensa així de contundent: "D'això, res. No tinc res a veure amb Serrat ni amb cap altre cantant.../ La meva línia es podria situar entre els dos extrems de la Nova Cançó: la Cançó social i la Cançó intranscendent. De les línies existents, crec que l'única verdaderament interessant i positiva és la de Raimon i Pi de la Serra. La de Serrat i la dels que el segueixen va cap a una explotació comercial absoluta dintre del més intranscendent que es fa al país".

¿Creu que s'ha penedit de deixar els escenaris? "No, al contrari. Ha trobat noves vies: el seu espai, una altra forma de viure. Tenia dret a jubilar-se després de 40 anys de gira. I redescobrir-se com una persona menys coneguda. Anar-se'n al Senegal i posar en marxa els seus projectes per a la fundació el fa feliç. Allà no arrossega l'etiqueta de famós i es diverteix escrivint llibres. Després del que va dedicar al seu admirat Miquel Martí i Pol, està elaborant una novel·la de ficció", revela, que agafarà el testimoni de 'Memòria d'uns ulls pintats'.