Lidia Guevara estrena el videoclip 'No voy a llorar' a EL PERIÓDICO

La cantautora barcelonina Lidia Guevara estrena en exclusiva a EL PERIÓDICO el videoclip de 'No voy a llorar', el primer senzill del seu nou disc, 'Héroe del universo'. Un àlbum que ha pogut finançar a través del 'crowdfunding' i que demà dissabte presentarà a la sala Luz de Gas, programada pel festival Barnasants. 

"És il·lusionant poder presentar un treball tan important per a mi dins d'un festival de renom com aquest. I m'agrada que sigui a Luz de Gas perquè sempre que he tocat en aquesta sala m'he sentit molt còmoda. A més --afegeix l'artista--, allà vaig fer el meu primer concert després que se n'anés el meu Heroi [l'absent protagonista del seu disc] i va ser molt emocionant. Ara tornaré a pujar a aquest escenari per homenatjar-lo amb aquest nou disc, que està dedicat íntegrament a ell".

Guevara avança que "serà un concert elèctric i contundent, respectant el que sona a l'àlbum". Els que estan acostumats a escoltar-la en format acústic, la veuran acompanyada per tota la seva banda, "en què hi ha noves incorporacions". I amb la qual en el recital interpretarà tot aquest nou repertori, així com èxits passats. "Intueixo que serà un dia molt especial. Segurament no podré evitar emocionar-me perquè les noves cançons representen molt per a mi".

Dots interpretatius

En aquest videoclip, Guevarra plora, riu, balla... Tot un desplegament de dots interpretatius, vaja. "Fa uns anys vaig estudiar teatre musical i tot el que té a veure amb la interpretació m'agrada --admet--. De fet, crec que quan canto una cançó a l'escenari em poso en la història de ple i la interpreto".

El vídeo es va rodar "en un plató de Barcelona", recorda. "Però vam voler ambientar-lo com si fos casa meva... Vam utilitzar molts objectes meus, com alguns quadros i altres coses de decoració perquè em sentís completament en el meu entorn, a la meva llar". Guevara explica que "hi va haver molts moments" en què es va emocionar perquè va fer "un gran treball de recerca interior", revivint circumstàncies desagradables. "A part d'això, va ser molt divertit i ¡ens ho vam passar genial! Fins i tot vaig fer una crida a través de les xarxes socials perquè els meus seguidors participessin en el vídeo disfressats d'animals, i en van venir uns quants que apareixen al final".

Col·laboracions plenes de positivitat

A 'Héroe del universo' hi ha tres col·laboracions molt especials, "gens casuals", explica Guevara, referint-se a Adrià Salas, Núria Tamayo i Marwan. "De fet --afegeix--, volia que apareguessin aquests tres amics per l'energia que desprenen i el que transmeten".

"Adrià Salas de La Pegatina és una persona amb molta llum i positivitat, i era idoni per al tema 'Volveremos a encontrarnos'. La Pegatina s'associa sempre a la festa i precisament és el que pretenia, que aquest disc no s'associés al drama o a la tristesa. Amb Núria Tamayo (Minimal 21) comparteixo una forma de veure el món molt similar i té una sensibilitat molt maca, així que em venia de gust que estigués en el tema 'Años Luz'. I Marwan és un cantautor de Madrid a qui admiro molt i que té una facilitat per emocionar increïble, i 'Colibrí' és un tema que requeria això".

Un cant a la superació

Notícies relacionades

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Loquillo enterra vells greuges

La cantant tenia clar que 'No voy a llorar', l'últim tema que va compondre, havia de ser el 'single'. "És un cant a la positivitat i a la superació, i es basa en allò que em va ensenyar el meu Heroi. Estic segura que ell m'hauria aconsellat que elegís aquesta peça com a senzill perquè és exactament el que ell em demanava que fes: que no em recreés mai en el dolor i que caminés cap endavant. I fer-li cas en aquest aspecte i fugir del plor és una forma d'honrar-lo; de mostrar-li amor incondicional".

Precisament, la positiva lletra de la cançó conté consignes del tipus "hay que andar y mirar hacia al frente para no tropezar" i "la pena llega sola, hay que buscar la alegría". "L'Heroi em va explicar una vegada això mateix de forma metafòrica. Si caminem per sobre de les vies d'un tren i mirem cap als nostres peus, és molt fàcil que perdem l'equilibri i ensopeguem. Però si caminem amb el cap ben alt i mirant cap a l'horitzó és molt més probable que avancem sense problemes. Ens hem d'enfocar cap endavant i veure les coses des d'un prisma ampli que ens faci relativitzar els obstacles. Si ens recreem en la dificultat immediata que poden representar per a nosaltres determinades coses, no avançarem i ensopegarem una vegada i una altra".