El trobador prestat

El 1967, el genovès Vittorio de Scalzi era un jove de divuit anys que «havia après a tocar cançons dels Stones» i tenia l'ull posat en grups experimentals com Vanilla Fudge. Aquell mateix any va formar The New Trolls, una banda que es va atrevir a fondre el rock i la música clàssica en discos com el celebrat Concerto grosso (1971), abans d'experimentar un gir cap a la balada romàntica i el disc-pop.

De Scalzi, que actua avui al CAT (21.30 hores), en una doble cita dels festivals Barnasants i Tradicionàrius, acumula molta història. The New Trolls van incloure, en el seu primer disc, textos del desaparegut tòtem de la cançó d'autor italiana Fabrizio de Andrè. «Anàvem a la platja junts i li feia sentir les meves ocurrències amb la guitarra», recorda. L'orquestral Concerto grosso és el disc del qual se sent més orgullós. «Va tenir un enorme èxit fins i tot en països com Mèxic i el Japó», diu.

Però molts recordaran The New Trolls per la seva fase discotequera, de teatrals falsets, a finals dels 70. ¿Per què aquell gir? «¡Per diners!», confessa entre rialles. «El prog-rock ja no funcionava i el grup havia perdut capacitat econòmica». Bé, també Bee Gees havien evolucionat des del simfonisme a la disco music. «Cert, ¡encara que ells van vendre alguns milions de discos més!», diu fent broma. Van gravar, en castellà, Qué idea i Aquella caricia de otoño, i van participar en la banda sonora de Nunca en horas de clase, un Saturday night fever a l'espanyola dirigit per José Antonio de la Loma. «No vam arribar a actuar a Espanya malgrat que vam fer molta promoció».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Del pop a l'intimisme

Autor de material per a discos d'Ornella Vanoni  (Io dentro, io fuori, 1977), Mina (Finalmente ho conosciuto il comte Dracula, 1985) i Anna Oxa (Tutti i brividi del mondo, 1989), Di Scalzi alterna la seva activitat amb l'actual versió del grup, La Storia dei New Trolls, amb una carrera en solitari més intimista, l'última mostra de la qual és Gli occhi del mondo (2012). Al CAT es mostrarà amb el guitarrista Armando Corsi. «Sempre he sigut un cantautor prestat al rock», assegura.