Beyoncé fon feminisme i erotisme al Sant Jordi

La suma de teixits electrònics posats al dia i voluptuositat femenina i feminista li ha provat a Beyoncé, no només en termes artístics (el seu nou disc, homònim, ha rebut les crítiques més favorables de la seva carrera en solitari), sinó també de convocatòria. En cap de les seves tres visites anteriors (la primera, amb Destiny's Child) havia pogut omplir el Palau Sant Jordi, fita que sí que va consumar ahir a la nit, i amb setmanes d'antelació. Moment de força per a la texana, que va mostrar una versió renovada de la seva proposta musical banyada en un discurs d'igualtat de gèneres no exempt d'escenes amb voltatge eròtic.

Una Beyoncé igual de diva que sempre, encara que una mica més pròxima, urbana, apta per a un slang musical cosit amb r'n'b electrònic. Si altres vegades volava sobre el públic com si els trepitgés graciosament els caps, ahir a la nit va participar de coreografies de carrer, tot i que la seva entrada en escena, anunciada per una tropa de patges circumspectes i envoltada en flamarades, va tenir la convenient pompa.

Flanquejada després per una banda integrada per dones, va imposar des del primer moment el tempo frenètic amb Run the world, només matisat, en el primer bloc de cançons, per aquell Flawless amb la veu enllaunada de l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, una advertència sobre la base ideològica de l'espectacle. El parlament criticava que les dones han estat educades per al matrimoni i per competir entre elles, i culminava amb una definició. «Feminista; persona que creu en la igualtat de sexes en el pla social, polític i econòmic».

SENYORA CARTER / No hi va haver grans discursos de la cantant celebrant el seu amor a la ciutat; només un breu i sigil·lós «Barcelona, Spain, welcome to the 'Mrs. Carter show'» que va inflamar les grades. Que Beyoncé adopti el cognom Carter, després del seu enllaç amb el raper Shawn Carter, el popular Jay-Z, és un detall que revela horitzons insospitats per a la redefinició del feminisme al segle XXI.

Notícies relacionades

Melody, "esgotada i trista", segons el seu entorn

Aitana: "Hi ha coses al voltant que has d’aguantar, però és el que hi ha"

La tensió rítmica va créixer amb el rescat d'un parell d'èxits del seu primer disc, Baby boy i Naughty girl, mentre vídeo i cos de ballarins feien pujar la temperatura. Imatges en blanc i negre hereves de Madonna de l'etapa Erotica i un fragment de Love to love you baby, de Donna Summer, la cançó que va revolucionar, per la via del gemec, la disco music dels anys 70. Beyoncé, alternant shorts, bodis daurats i vestits llargs sobre un mantell de boira carbònica. I muntada en una mena de poltre per contornejar-se libidinosament com Kylie Minogue en aquell anunci de llenceria.

Drunk in love i Why do't you love me van encarrilar el xou a un recés amb Irreplaceable, i Crazy in love va anunciar una escalada amb salves de metalls i una expansiva textura neosoul, rellevada per una altra carta fiable, un Single ladies amb arranjaments swing. Abans de l'assalt final, una mica de pau espiritual d'I will always love you, de Dolly Parton, amb Whitney Houston en el record, camí de XO i Halo. I la sensació que Beyoncé ha sabut combinar ingredients amb habilitat en la seva versió del 2014.