El revés del mite de Jordi Pujol

¿La mobilització impulsada per Jordi Pujol i altres joves catalanistes va obligar a destituir el director de La Vanguardia Luis de Galinsoga? ¿Va ser la mobilització al voltant de la visita de gairebé un mes de Franco a Catalunya el 1960, i els Fets del Palau, un pur pols entre el règim i el nacionalisme? El periodista Jordi Mercader, amb tendència congènita «a dubtar de la versió oficial», està convençut que les coses van ser més complexes que això. Però en lloc d'afirmar-ho en forma d'assaig, ha novel·lat els fets a 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, reconstruint alhora el que consta que va passar i el que creu que va passar entre bastidors.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En la seva hipòtesi, l'acostament entre el règim i la burgesia catalana, auspiciat pels tecnòcrates de l'Opus Dei, que topava amb la resistència dels camises velles, explica que aquest últim sector afavorís la tensió «per obrir els ulls a Franco», i per això tant l'exabrupte de Galinsoga com la duresa del càstig contra Pujol com a escarment col·lectiu. Mentrestant, els sectors pròxims a l'alcalde Porcioles i que promovien l'operació Catalunya del dictador optaven per la moderació i preferien no crear una víctima.

Mercader reconeix que no es pot negar l'activisme de Pujol, ni tampoc que fos durament torturat. Però el resultat dels seus actes, la combinació «de causa i casualitat que sempre es dóna en la política», respondria «als interessos de gent més poderosa que ells». La barreja de ficció i realitat li permet a Mercader il·lustrar la seva visió de la jugada. Ara, avisa, en molts casos el que el lector creu que és imaginari (que Pujol i el comte de Godó coincidissin en un consell d'administració mentre el primer promovia el boicot a La Vanguardia, o que Franco digués a Galinsoga: «No em compliqui la vida amb els catalans») pot ser molt real. «Pujol no ens ha mentit, no va estar al Palau, va fer el que podia fer un noi de 30 anys amb un grup d'adolescents, i ha sigut sempre molt discret sobre el tracte que va rebre a la prefectura. Però una altra cosa és el mite», apunta Mercader. I pel que fa a la seva condemna, no té dubtes: «Amb el seu discurs, es va fer condemnar». De cara al futur, Mercader creu que hi ha «25 o 30 episodis de la història catalana que hem acceptat que van ser d'una manera i no van ser d'aquella manera». I té clar que els abordarà des de la ficció. «La novel·la és el gènere per excel·lència».