Calpena se'n va a la guerra

Al'Àfrica, minyons!, es cantava el 1859 al Liceu per animar el reclutament dels voluntaris catalans que seguirien el general Prim en la seva campanya del Marroc. A l'Àfrica, a les batalles dels Castillejos, Tetuan i Wad-Ras, i també a la Barcelona llardosa, corrupta i caciquil del 1851 (i més enllà en futures novel·les), convoca el periodista Enric Calpena els lectors amb la seva primera novel·la, Memòria de sang (Ediciones B). Director de programes de divulgació històrica a la ràdio i la televisió i comissari de la setmana de novel·la històrica de Barcelona, no hi havia dubte de quin seria el gènere en què Calpena faria el seu baptisme de foc. I ho fa, amb l'objectiu de Sant Jordi a la vista i el mateix ímpetu que el 1860 els soldats vestits de pana, amb la barretina posada i calçats amb espardenyes de vetes van assaltar el campament de Muley Ahmed i dies després van parar a peu ferm la càrrega de la cavalleria bukari, la guàrdia negra del sultà.

UNA BARCELONA PUDENT / Però tot comença nou anys abans, en una Barcelona que encara no era la ciutat dels prodigis, una altra de les troballes de la novel·la. «Era una ciutat desastrosa i bruta, amb 120.000 habitants tancats a les muralles, amb una densitat brutal, deplorable, pudent», explica Calpena. «La Calcuta actual ens semblaria luxosa al costat de la Barcelona del 1851», afegeix.

En aquella Barcelona, el protagonista de la novel·la, el jove pagès Joan Gort, que acabava d'arribar de Reus, perd el seu pare a mans d'un personatge real (gairebé tots els de la novel·la ho són, com un general Prim al qual imagina «capaç d'exaltar els soldats però fred, i un ambiciós de primer ordre»): Jeroni Tarrés, cap de la Ronda, la policia del Govern civil. Tarrés acabaria al presidi a Ceuta, després de liquidar de manera massa indiscreta el líder demòcrata Francesc de Paula Cuello, i trobaria la mort a Wad-Ras, on en la ficció els seus passos es tornaran a trobar amb Gort. «Un fill de puta amb aspiracions», el defineix Calpena, que en va conèixer l'existència fa 15 anys, un descobriment que és el germen d'aquesta novel·la. Hi ha testimonis de l'època de sobres per reconstruir aquell assassinat, així com l'expedició de l'Àfrica o les activitats de la Ronda d'en Tarrés, un precedent en clau mafiosa de la Guàrdia Urbana: un grup de facinerosos a sou del capitost conservador Serra i Montclús que, explica, «mantenien l'ordre públic a canvi de controlar els negocis bruts». És un episodi tan sucós com també poc conegut: van aconseguir el control de les xocolateries i les van convertir en establiments on es practicava el joc i la prostitució.

Per cert, tot i que sembli mentida en el context recent de la novel·la històrica catalana, Calpena ha triat un moment en què el debat nacional no era la qüestió, sinó que s'estava acumulant una tensió social prerevolucionària. Una qüestió que, de totes maneres, als seus personatges els sona molt llunyà, com hauria de passar amb la immensa majoria de la població, «que tindria una visió molt parcial de la realitat».

UN PERSONATGE AMB MOLT DE FUTUR / Lector intensiu de les sèries de novel·les d'autors com Simon Scarrow, George McDonald Fraser i Bernard Corn-

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

well, és potser l'empremta d'aquest últim, i el seu fuseller Sharpe, la que es fa notar més a Memòria de sang. Així que, per ser conseqüents, tocaria iniciar una sèrie amb Gort com a protagonista. I Calpena hi treballa: «Sharpe és un personatge molt més dur que Gort, que no és un heroi però sí un noi valent i amb empenta. A diferència de Sharpe no vol ser un soldat professional, però acaba a l'Exèrcit i això el portarà lluny de casa». De moment anirà a parar a Sicília poc abans del desembarcament de Garibaldi. Així que sembla que l'esperen almenys dues novel·les més a Sicí-

lia, Calàbria i Nàpols, amb la camisa vermella de l'expedició dels mil (que eren 1.007, o 1.089; Calpena ja està buscant el llistat complet de noms, i promet més acció, i potser algun embolic amb una agent a sou dels austríacs).