Els llibres de Jordi Herralde

Els últims anys, cada vegada més editorials en llengua castellana han decidit publicar també els seus principals autors en català. Sigui perquè el mercat en aquesta llengua augmenta, sigui perquè la caiguda de les vendes els ha fet decidir a explotar per elles mateixes un nínxol que fins ara consideraven prescindible. L'última editorial que s'ha sumat a aquesta tendència és Anagrama. L'editor Jorge Herralde, ahir més Jordi Herralde que mai, va presentar la nova col·lecció Llibres Anagrama, en la qual apareixeran, traduïts al català, els autors estrangers dels quals la seva editorial posseïa els drets en les dues llengües i que fins ara coeditava amb el Grup 62 sota el segell Empúries.

Seran uns vuit llibres a l'any, i de moment arribaran a les llibreries, cada un amb un tiratge de 3.000 exemplars, els quatre primers: tres novetats (Barbablava, d'Amélie Nothomb, traduït per Ferran Ràfols, La millor oferta, de Giuseppe Tornatore, traduït per Josep Alemany i Una setmana de vacances, de Christine Angot, traduït per Anna Casassas) i un títol encara inèdit en català, Ampliació del camp de batalla, de Michel

Houellebecq, traduït per Francesc Rovira. Coordinarà la nova col·lecció la periodista i antiga editora de La Magrana Isabel Obiols.

La resta de l'any 2014, Llibres Anagrama publicarà les noves novel·les de Yasmina Reza, Siri Hustvedt i Hanif Kureishi i Hitler, el meu veí, d'Edgar Feuchtwanger. L'any 2015 llançarà Una confabulació d'imbècils, una nova traducció a càrrec de Xavier Pàmies del llibre de John Kennedy Toole, que tindrà un títol que difereix del de la ja introbable traducció a càrrec de Maria Antònia Oliver publicada a Pòrtic com Una conxorxa d'enzes i a Columna amb el títol de La conxorxa dels ximples.

Segons Herralde, aquesta operació, que va tenir un precedent l'any 1969, «reforça la presència d'Anagrama en el seu terreny natural, el català». En aquest cas, a més a més, la decisió d'Anagrama és també una conseqüència dels diferents moviments en el sector editorial després de la pràctica absorció del Grup 62 per Planeta i l'entrada progressiva de Feltrinelli a Anagrama, en comptes de la compra per part del grup de José Manuel Lara que molts donaven ja per descomptada.

En aquest context, per una banda, han proliferat els moviments de petites editorials, o de grans editorials en castellà, per contrarestar el potencial monopoli de l'edició en català per part del Grup 62. I, per l'altra, Anagrama ha anat tallant ponts de diàleg amb Planeta, amb qui ha deixat de ser sòcia en l'àrea de la distribució després del tancament de la distribuïdora Enlace, en l'accionariat de la qual participaven Planeta, Grup 62 i Anagrama, i el seu pas a Les Punxes.

Un primer pas

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

L'editor descarta optar als drets dels autors d'Anagrama en castellà que publiquen habitualment en altres editorials diferents d'Empúries en català (Echenoz, Barnes, Baricco...) per centrar-se en els autors coeditats fins ara amb aquest segell (com Ford, Bennett, McEwan, Amis...). Però no exclou d'entrada la possibilitat de publicar en el futur textos originals en llengua catalana. «És possible que sí. No ens posem límits, però primer hem de comprovar l'acollida d'aquesta selecció», apunta Herralde, que recorda que edita amb freqüència traduccions de literatura catalana al castellà.

Les portades de Llibres Anagrama no utilitzaran el codi de colors que identifica les col·leccions de l'editorial (fons gris per a les lletres hispàniques, groc per a les traduccions, verd per a les biografies, negre per a l'assaig, vermell per a les recuperacions...) i donarà protagonisme, en canvi, a les il·lustracions. Un canvi de línia gràfica que no s'estendrà a les col·leccions en castellà sinó que, explica Herralde, serveix per «diferenciar aquesta col·lecció en català».