CRÒNICA

Dani Flaco, en format adult

El cantautor de l'Hospitalet obre Barnasants amb el sobri 'Versos y madera'

Dani Flaco, dijous, a l’Auditori.

Dani Flaco, dijous, a l’Auditori. / ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Canvi subtil però significatiu en la nova obra de Dani Flaco, Versos y madera. El noi de barri que recorria a un fatalisme sarcàstic postadolescent ha evolucionat cap a un cantautor més fondo i adult i, sobretot, molt tocat per les batalles de la vida. Les amoroses, especialment, que ens brinden estrofes com «Ni se te ocurra volver por aquí / si un gintónic me devuelve a tu memoria / y descubres que ya no te canto a ti, / y en tu cama una línea divisoria» (Ni se te ocurra).

El trobador de Bellvitge va estrenar les noves cançons la nit d'apertura de Barnasants; primera de tres sessions a la sala 3 de l'Auditori. El pòrtic, com és costum, va anar a càrrec del director del festival, Pere Camps, que va oferir un parlament amb al·lusions apassionades a la seva defensada «república de les cançons», si bé les seves paraules van tenir un contrapunt dolorós quan va llançar un missatge de suport a Quico Pi de la Serra, «amic, germà», que aquesta setmana ha perdut el seu fill Gil, de 29 anys, atropellat per un cotxe.

Dani Flaco va recórrer després, en la seva integritat, el nou disc; 12 cançons amb més folk-rock que rock urbà, amb abundants mitjos temps profunds (Por lo menos, Cincinnati) i dinàmiques dylanianes amb òrgan a l'antiga, com en Lucí Pistolas).

Notícies relacionades

ÒRGAN CLÀSSIC / Rellevant el paper del teclista, César Pop, un músic que ha tocat, entre altres, amb Quique González, i la cita no és anecdòtica perquè l'imaginari sonor del cantautor madrileny està a prop de l'actual rumb de Flaco (que ha adoptat fins i tot la seva estètica, si bé es va desposseir aviat de l'americana: «M'estic rostint com un pollastre»).

Entre les noves cançons va desfilar la versió de Nos ocupamos del mar, de Javier Krahe, afí al seu actual llenguatge musical, i el repertori es va anar obrint en la segona meitat, mentre desfilaven amics (el trompetista Jorge Sanjuán, la guitarra de Pepo López), amb repesques profitoses d'El corazón por la boca, Secretos de sumario i fins i tot la remota Salida de emergencia. Un Flaco en creixement per impulsar el nou Barnasants.