Una paròdia sagnant

És estrany que, de sobte, com si hagués caigut del cel, en una novel·la de Martin Amis aparegui un protagonista que sembla haver-se escapat d'una novel·la d'Irvine Wels­h. Així és Lionel Asbo: vulgar i perillós, un monstre xandallista que té fitxa policial des dels tres anys i que té com a casa ideal un magatzem de parets esquitxades amb gotes de sang, ple d'objectes robats. En mans d'Amis, Lionel Asbo és gairebé un objecte trobat, un heroi impossible que sacseja la pols del text, que desplaça el que, en un primer moment, sembla la veu cantant de la novel·la (Desmond Pepperdine, el seu nebot orfe i també la seva nèmesi), per convertir-la en un artefacte metafòric sobre com estan les coses

-les coses són, per a Amis, el capitalisme- en el nostre present. Aquest és el seu primordial objectiu teòric, tot i que l'autor de Camps de Londres es diverteixi d'allò més boicotejant-lo.

No es tracta d'imitar la prosa d'Irvine Welsh, evidentment, sinó de convertir Asbo en un vehicle formalista que ens recordi que Amis està transformant el realisme social en una qüestió de llenguatge. Com indica el traductor al castellà, Jesús Zulaika, en un breu avís per a navegants, Lionel parla un anglès lamentable, i Amis inclou tots els seus errors fonètics, lèxics i gramaticals perquè la maldat de tebeo del seu antiheroi l'ajudi a definir la seva pròpia i voluntària desubicació com a escriptor, descrivint un ambient empobrit i canalla que només és ficció, tan sols és producte de la seva imaginació. Hi ha una part d'esnobisme en l'operació, però el resultat és irresistible, apassionant i molt addictiu: no pots deixar de llegir precisament perquè Lionel Asbo és un personatge inversemblant enfocat d'una manera realista.

Amis va escriure la crítica d'un assaig sobre la literatura de Dickens, publicada a La guerra contra el cliché, amb la clàssica opacitat dels seus textos més cínics, davant dels quals el lector no sap on posicionar-se. ¿Li agrada Dickens i odia l'assagista? ¿O és al contrari? El cert és que amb aquest Lionel Asbo passa una cosa semblant. La relació entre Des i Lionel és autèntic Oliver Twist, però en la reelaboració d'Amis, el context social es desenfoca cada cop més a partir que Lionel es fa immensament ric guanyant la loteria -amb una butlleta que ha omplert el nebot- i la seva mesquina extravagància el converteix en una patètica celebritat. ¿Estem davant un homenatge a Dickens o davant una paròdia sagnant? Qui firma aquest text s'inclina per la segona opció.

INFECTA ESCÒRIA / La qüestió del realisme, doncs, es difumina, i la novel·la traeix el subtítol (el pompós L'estat d'Anglaterra) perquè s'acaba enamorant massa de Lionel. La seva vilesa desperta el costat empàtic d'Amis i tot el que envolta aquesta infecta escòria, inclosa la seva nòvia top model amb aspiracions a poeta famosa, resulta atractiu. No passa igual amb Des, a qui l'autor de Dinero pinta com un avorrit aspirant a burgès -¿el típic britànic?- sense més carisma que un peluix de tot a cent, un hipòcrita que no actua ni per por ni per amor familiar sinó per amagar els seus pecats. Per entendre'ns, i encara que jugui a escriptor moralista, Amis se n'aniria abans de copes amb l'avar i explotador Fagen que amb Oliver Twist.

3LIONEL ASBO, L'ESTAT D'ANGLATERRA / LIONEL ASBO...

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Martin Amis

Trad.: Marta Pera / Jesús Zulaika. Empúries / Anagrama. 352 p. 19,90 €