Un retorn digne

Cita nostàlgica al teatre Raval de Barcelona. Dues dècades després del seu triomfal periple al Condal, Roger Pera i Sergi Zamora s'han tornat a vestir de curt a Germans de sang. La involució d'aquests temps difícils es va traslladar a la modesta producció -amb el mateix director d'aleshores, Ricard Reguant- però l'esforçat i talentós elenc va acabar rebent la nit de l'estrena els càlids aplaudiments d'un públic entregat i amic. Hi havia Joan Pera, disfrutant de l'energia infantil de la seva criatura, hiperactiu i jovial al llarg de tota la funció; els membres de Tricicle, Joan Lluís Bozzo, Ventura Pons...

Damunt de l'escenari, a l'al·ludi-da parella d'actors s'afegeixen Virginia Martínez,  Xavier Ribera-Coll, Eduard Doncos, Lucía Torres, Isa Mateu, Benjamin Conesa i Ariadna Suñé. Dani Campos, al piano, s'ocupa de la partitura.

UNA PEÇA QUE DÓNA JOC / El drama que Willy Russell va escriure el 1981 segueix donant joc: una mare abandonada pel marit i sense recursos que entrega resignada un dels seus dos fills bessons a la rica senyora per a qui treballa. En el paper de la progenitora es llueix Virginia Martínez, brillant veu i actriu, i gran protagonista de la funció en el paper de la senyora Johnstone. Llàstima que per qüestió de joventut i finor no sembla la més apropiada, per més que tot sigui ficció, amb adults al voltant de la quarantena fent molt bé de nens. Virginia Martínez -cantant del grup de pop-rock La Puerta de los Sueños- aparei més envellida i creïble en una segona part que donarà pas a la gelosia i la tragèdia després d'una trama inicial en què els jocs infantils de Pera i Zamora disparen els somriures del personal.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

Les veus i l'entusiasme de l'elenc s'imposen en una posada en escena minimalista, sense el luxós embolcall d'aquella superproducció de fa dues dècades. Aquí l'escenografia són senzillament uns somiers que l'esforçat repartiment va movent i unes plaques d'alumini al fons; i el piano de Dani Campos és l'únic instrument que ens acompanya en la història d'aquests dos germans criats en mons oposats que es fan amics desconeixent el parentiu entre ells.

Amb talent i entrega, Ricard Reguant (que fa doblet a la cartellera amb Boig per tu) ha tornat a aixecar molt dignament un musical que va deixar empremta als anys 90. Benvingut sigui.