L'israelià Nir Baram evita el victimisme de l'holocaust

Els dos protagonistes dela novel·la La bona gent (Empúries / Alfaguara) són Sacha Weissberg, jove filla d'un intel·lectual jueu de Leningrad, que denuncia els seus pares i el seu cercle d'amistats davant la NKVD de Stalin i acaba treballant per a ells d'interrogadora per intentar salvar els seus germans, i Thomas Heiselberg, un alemany que el 1938 decideix progressar fent un informe científic per als nazis sobre «l'home polonès», perquè serveixi de guia en la invasió de Polònia, al mateix temps que l'incomoda el funest destí de la seva psicòloga jueva. Un dels objectius de l'israelià Nir Baram (Jerusalem, 1976) era mostrar en aquesta novel·la com gent normal i corrent com els seus personatges poden, indirectament i sense tacar-se literalment les mans de sang, ser responsables d'enviar gent als camps d'extermini o als gulags siberians. «Volia descriure aquella capa de la societat que treballa amb les seves idees, que són teòrics o pensadors amb un talent que és utilitzat per altres per matar gent. Ells no veuen el camí que recorre la seva teoria fins al resultat final, que pot ser l'assassinat de gent a Polònia, per exemple. Això planteja una pregunta interessant: ¿Qui és el responsable en realitat d'aquestes morts?».

Nir Baram, no obstant, no jutja els seus personatges, ni si el seu fictici paper en la història en majúscules és pitjor o millor que el de Hitler o Stalin, ni si són còmplices per inèrcia i col·laboració, i deixa que sigui el lector qui decideixi sobre aquests col·laboradors. «Tots dos combinen en les seves personalitats el bé i el mal, tenen contradiccions, això els fa tan complexos. Volia que el lector de vegades s'identifiqués amb ells i de vegades els odiés».

Aquest escriptor israelià, intel·lectual d'esquerres i reconegut columnista en mitjans progressistes del seu país, la família de polítics laboristes del qual no va patir directament la persecució nazi, no va voler, malgrat les aparences inicials de l'argument, escriure una novel·la centrada en l'holocaust, trencant d'aquesta manera un clixé habitual en les lletres hebrees. «No crec que torni a escriure sobre la segona guerra mundial. Aquesta novel·la ha estat com un laboratori per tractar temes universals. L'holocaust és massa evident en qualsevol discurs israelià. Estem sempre amb la vista posada en l'holocaust i això ens impedeix mirar cap al futur. Jo critico la societat israeliana per la manera com utilitza l'holocaust per atrinxerar-se en aquest victimisme des de dins. És un problema greu de la societat, que s'explica i justifica sempre a través d'això, i com que es creu víctima, no assumeix cap mena de responsabilitat», opina.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Baram té també una postura pública molt definida sobre el final de l'ocupació israeliana dels territoris ocupats i la igualtat de drets amb els palestins, que defensa a ultrança. «El gran problema del discurs de l'holocaust a Israel és que no és universal, està orientat cap al món jueu, per marcar la diferència entre els jueus i la resta, els gentils. I si mires el món en aquests termes només veuràs racisme i victimisme, i no en sortirà res de bo. Les generacions joves d'Israel haurien de fer alguna cosa per canviar-ho, la lliçó més important que s'ha de treure de l'holocaust és molt clara, és sempre digues no al racisme per a qualsevol grup ètnic, i no crec que aquesta lliçó s'hagi après bé a Israel». ¿És optimista davant d'una futura convivència palestinoisraeliana? «De vegades sóc optimista i de vegades no tant. Si alguna cosa he après és que s'ha de continuar intentant avançar i arribar a un acord. Aquest és el repte».

El repte, per a aquest escriptor beneït per Amos Oz i A. B. Yehoshúa, és ara la seva pròxima novel·la, L'ombra del món, que transcorre entre Ruanda, Bolívia, el Congo i Israel i en la qual sota el mantell de la globalització planteja una hipotètica vaga general, secundada per mil milions de persones, que pretén col·lapsar el capitalisme. Donant idees...