Exaltació al Palau

Torrentades d'emoció i orgull patriòtic es van desbordar al Palau de la Música Catalana a l'acabar el Concert de Sant Esteve del centenari. Com és tradició, el Cant de la senyera, himne de l'Orfeó Català, va tancar la vetllada amb el públic dret i entonant els seus versos. La direcció de la institució concedeix llibertat als seus cantaires perquè s'expressin quan sona el poema de Joan Maragall musicat per Lluís Millet, primer director de la institució coral. I aquest any no es van quedar al marge del debat independentista i des de les galeries de l'orgue van sortir dos grans SÍ, a més de les estelades que en els últims anys han anat guanyant terreny a les banderes quadribarrades.

Els gairebé 300 cantants des de 6 anys fins a prop de 70 van viure amb fervor aquest moment culminant, que va fer posar la pell de gallina a la majoria del públic, com van poder notar el president, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, des de la seva llotja. Molts espectadors eren familiars i amics dels cantaires que es van unir als músics entonant l'himne  mentre ja drets anaven fent fotos amb els mòbils que van animar les xarxes socials. EL PERIÓDICO en recull aquí algunes juntament amb  imatges fetes pels cantaires.

El nou format del concert, amb els actors-narradors Pep Munné i Joan Anton Muñoz, va ajudar a transmetre els valors i la història de l'Orfeó Català, encara que va evitar parlar de l'escàndol del frau comès per Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música durant gairebé 20 anys. Va ser tot un encert que per primer cop el concert es fes sense interrupcions i amb la participació de tots els cors de la casa, incloent-hi el professional del Cor de Cambra.

Quan els cantants de l'Orfeó es van girar d'esquena al públic per evidenciar el silenci que es va imposar a la institució després de la guerra civil, a molts els va tocar la fibra. A poc a poc, mentre les noies del Cor Jove cantaven nadales, els cantaires s'anaven girant per evidenciar el progressiu retorn a la normalitat després que el Concert de Sant Esteve no s'hagués pogut fer entre el 1936 i el 1945.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Un altre moment àlgid de l'actuació va ser el sentit Miserere d'Eva Ugalde, que va brodar el Cor de Noies, i Pau al cor, una interessant peça d'aire zen que Ramon Humet va compondre per a l'ocasió. Una altra novetat va ser l'adaptació per a cor de Louisiana, dels Amics de les Arts, amb versió de Josep Vila, director de l'Orfeó Català, i del Cor de Cambra, el gran triomfador de la nit.

Va estar pletòric. La música que havia escollit per al programa va alternar nadales amb peces molt diferents, principalment de compositors catalans. Les obres eren coherents amb la narració que embastava el concert, que va acabar amb un sentit Glòria, el cor final de l'oratori El pessebre, de Pau Casals.