La història de Barcelona des dels seus escenaris

EL 1597 es va obrir a la Rambla el Teatre de la Santa Creu. Dos-cents cinquanta anys després, el 1847, va passar a dir-se Teatre Principal. És el més vell de la ciutat de Barcelona. D'aquest i de 180 escenaris més tracta un llibre de capçalera per a l'aficionat de les arts escèniques. Els periodistes Carme Tierz i Xavier Muniesa han elaborat un recorregut per la història dels teatres barcelonins que, com diu el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, també és «una història cultural, urbanística i social de Barcelona».

L'ajuntament i Viena Edicions han finançat el llibre Barcelona, ciutat de teatres. Que aquestes cinc pinzellades serveixin com a exemples d'un estudi detallat, creat a partir d'un vell projecte de Tierz i concretat en poc més d'un any de treball i immersió en l'empremta de grans cronistes de la capital catalana i a l'Arxiu de la Ciutat.

ELS MOVIMENTS De la plaça de Catalunya al Paral·lel

Tierz i Muniesa s'han centrat en els recintes amb entrades de pagament, cosa que fins a mitjans del segle XIX només estava autoritzat a fer el Teatre de la Santa Creu. Després de la desamortització de Mendizábal (1836), van aparèixer els teatres en convents abandonats o en espais de la ciutat emmurallada. La primera mutació del mapa teatral barceloní es va produir a partir del 1850 quan la plaça de Catalunya va acollir nombrosos espais on es representaven obres. Del Tívoli, per exemple, s'estima que va ser obert el 1848 en una zona de parcs que es convertia en centre d'entreteniment a l'aire lliure. El 1862, Ignasi Elias Font li va donar un gran impuls amb la construcció d'un petit teatre (on avui hi ha la Casa Amatller). Va ser l'embrió de l'actual escenari al carrer de Casp del grup Balañá.

La urbanització del passeig de Gràcia va suposar un altre transvasament en les dues últimes dècades del XIX. I l'inici del nou segle, amb l'avanç de l'Eixample, va portar la irrupció del Paral·lel com a centre del teatre popular.

AUTOR FONAMENTAL Lorca, del Teatre Barcelona a l'Studium

El setembre del 1935, Margarida Xirgu i Federico García Lorca van arribar a l'escenari del Teatre Barcelona (a l'inici de la Rambla de Catalunya, avui el Barcelona City Hall). Allà van estrenar Yerma, una obra rebuda amb hostilitat a Madrid per la premsa de dretes de la capital.

Tot al contrari va passar al Barcelona, on el poeta va pujar a l'escenari més d'una vegada per a recitals que no només van omplir les 1.200 butaques de la platea, sinó que van obligar a posar altaveus al vestíbul. Lorca també va ser al Teatre Studium per llegir Doña Rosita la soltera davant la companyia de Xirgu. Aquest singular edifici, al carrer de Bailèn, recrea un temple clàssic amb columnes corínties i va ser propietat dels germans Masriera, dedicats a l'orfebreria. Allà es va obrir un teatre el 1932 que va estar actiu fins al 1951, quan va passar a mans d'una companyia de monges.

LA CURIOSITAT Un 'Canigó' a la plaça de Les Arenes

El mapa de Barcelona, ciutat de teatres no només recull espais específicament teatrals. La plaça de Les Arenes, inaugurada l'any 1900, va ser des dels seus primers dies un espai on s'oferien corrides de toros i també espectacles d'òpera a l'aire lliure. Es va obrir l'oferta el juliol del 1904 amb Aïda, de Verdi, que va congregar, segons els cronistes, «9.000 barcelonins». Sis anys després, el 1910, va arribar un altre gran moment en la història escènica del recinte taurí. Adrià Gual -un nom que «és present en tot el llibre», segons Tierz- va programar un anomenat Teatre de la Natura amb la posada en escena de Canigó, el gran poema èpic de Verdaguer.

OFERTA POPULAR Els cafès concert de la Barceloneta

La Barceloneta va disfrutar d'una intensa vida escènica la segona meitat del segle XIX, quan van aparèixer nombrosos cafès concert amb petits escenaris. El Teatre Orient, també conegut com a Cafè del Port o Teatre de Marina, va ser un d'aquells locals per a un públic popular que veia un artista mentre prenia una consumició. Una altra de les nombroses curiositats que recull Barcelona, ciutat de teatres és el Panam's. Aquest icònic local del final de la Rambla, avui discoteca, va acollir del 1959 al 1963 un teatre de 300 localitats amb una oferta basada en la comèdia lleugera.

Notícies relacionades

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació

LA PITJOR ÈPOCA Només cinc espais oberts el 1967

Ciurana i els autors del llibre coincideixen que l'actual, malgrat la crisi, és l'època de més esplendor en espais teatrals de Barcelona. Tierz i Muniesa lamenten que no els va donar temps a incloure l'últim a arribar, la fàbrica La Vilella de Poble-sec reconvertida en teatre de proximitat. I recorden que el 1967, quan va tancar el Victoria per una reforma, la ciutat es va quedar amb només cinc escenaris: Barcelona, Romea, Talia, Apolo i Poliorama. Fins i tot hi va haver qui va témer que el tancament del Victoria fos definitiu.