Londres és aquí mateix

No ha estat mai fàcil escriure una bona novel·la -vull dir una novel·la literària- i cada vegada ho serà menys si els escriptors joves no entenen que el gènere requereix tres suports: la realitat amb les seves estructures de poder i de conducta, l'experiència individual d'aquesta realitat i els mitjans lingüístics i imaginatius que es posen en joc per representar aquestes dues coses. Sense una d'aquestes tres potes, la novel·la coixeja. I, alabat sigui el talent, les tres sustenten amb fermesa NW London, la novel·la que Zadie Smith (Londres, 1975) ha publicat després de set anys d'elaboració i en què torna al Londres del nord-oest, al barri multiètnic de Willesden on va situar la seva primera i celebrada novel·la, Dents blanques (2000).

NO NOMÉS PAISATGE / El títol pot fer pensar que l'escriptora ha pretès traçar un retrat del batec de la vida del barri i de la gent que el recorre i habita, com succeeix en les novel·les de John Dos Passos, Alfred Döblin o Jules Romains, on són les ciutats de Nova York, Berlín o París les autèntiques protagonistes. I, certament, com a Manhattan Transfer, Berlin Alexanderpatz i Els homes de bona voluntat, també aquí veiem i sentim el bullici, l'anar i venir, els sorolls i les veus trivials o dramàtiques com s'entrecreuen. No obstant, Zadie Smith ha decidit fer orbitar tota aquesta pul·lulació al voltant d'uns pocs personatges, de dues parelles i fins i tot només de dues dones, Leah Hanwell i Keisha Blake, dues amigues de la infància que, superant les barreres que els imposava la seva extracció social (i racial), van estudiar a la universitat i han arribat a l'edat adulta amb un plausible grau de frustració.

Aquí resideix un dels centres neuràlgics d'aquest fresc social, a treure a la llum l'inevitable desencant d'unes criatures que han lluitat per diverses formes d'ascens social contra la força coercitiva del seu entorn, mentre lluitaven per fer-se a si mateixes acceptables, fos canviant-se el nom (de Keisha a Natalie), fos resistint-se a una maternitat amenaçant (Leah). I al voltant d'elles, uns personatges masculins, Michel i Frank, amb molt de comparses o de mobiliaris sentimentals que no acaben de resoldre amb solvència el paper que els ha tocat.

El barri marca a foc, i el cas de Felix, en el capítol Convidat, mostra lúgubrement fins a quin punt. Però, com deia abans, l'excel·lència d'una novel·la no depèn solament de la seva capacitat per descriure o suggerir els fils invisibles que mouen la realitat o l'habilitat per enfonsar-se en el fang tèrbol de la consciència. Al pla social i al moral ha d'afegir el purament estètic: el joc amb les formes narratives i el llenguatge. I Zadie Smith obté també aquí una nota excel·lent. Ha optat per deixar-nos sentir com parlotegen els personatges, amb els seus modismes i les seves el·lipsis, delatant-se a si mateixos. I, a la vegada, ha adequat l'organització interna de cada capítol amb criteris diferents que condicionen el sentit de la lectura, com les 185 breus seqüències d'Amfitriona o les cruïlles de carrers de Travessia. Hi ha un repertori tècnic molt hàbil en aquesta novel·la que actualitza el realisme de millor llei, el que ancora els seus conflictes en unes coordenades històriques i en un enclavament geogràfic ben concrets però que, solapadament i alhora, planteja interrogants que són de qualsevol moment i de qualsevol lloc.

LONDRES NW / NW LONDON

Zadie Smith

Trad. Ernest Riera / Javier Calvo

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

RBA / Salamandra

336 / 384 pàg. 20 €