Un brillant batibull

Escull una ciutat en plena efervescència conjuntural; aplica al seu estudi una privilegiada intel·ligència social per determinar no només qui forma cada un dels seus grups de classe, cultura i raça, sinó també quins ímpetus primaris mouen cada un d'aquests grups; crea una galeria de personatges concrets per caricaturitzar tota aquesta ebullició i arrenca aquest experiment, aquest laboratori social en el qual convertiràs la teva novel·la, amb un succés amb una repercussió mediàtica que obligui cada un dels grups a exhibir obscenament els seus respectius tics. Així es podria resumir la fórmula Wolfe. Bé, amb un afegit que els seus lectors coneixen bé: just abans de començar a explicar la història, comprova que has apujat el volum al màxim i no l'abaixis fins que quedi dita l'última paraula.

En aquesta ocasió, la ciutat és Miami, únic lloc dels Estats Units on, en paraules de Wolfe, només ha calgut una sola generació d'emigrants per convertir els anglos en minoria. El grup racial, és clar, són els cubans; però també la comunitat afroamericana, els foscos diners russos, els anglos desplaçats. I tots ells, al seu torn, recorreguts per una divisòria econòmica que no coincideix exactament amb la racial i que assenyala amb eficàcia el ric de sempre, el nou-ric, el pobre de sempre i el nou pobre.

POLICIA LLATÍ / La peripècia argumental la proporciona Nestor Camacho, policia, clàssic representant d'aquells emigrants de segona generació que, malgrat viure en el gueto i mantenir totes les seves tradicions, amb prou feines parlen espanyol. Nestor, ben intencionat, digne i ridícul al mateix temps i sens dubte el personatge més ben traçat de la novel·la, aconsegueix irritar la comunitat llatina en l'arrencada espectacular de la novel·la al participar en la detenció d'un balsero; revolucionar la comunitat afroamericana a l'ajudar a detenir un traficant negre; i alarmar els poderosos quan s'alia amb un periodista wasp per perseguir un magnat rus.

Envoltant Nestor en l'hilarant guinyol figuren un director de diari desconcertat, una bella Magdalena incapaç d'anteposar l'amor a l'interès, o de decidir què és cada cosa; un metge especialitzat en el tractament de l'addicció a la pornografia (i en l'autopromoció); un milionari que la pateix; un pintor que falsifica… I, no podia ser menys per a un declarat seguidor de Balzac com ell, tota una nòmina de secundaris menors: prostitutes, polis, periodistes, magnats, veïnes, cambreres, etcètera.

Potser algun lector reclamarà, enmig d'un circ com aquest, alguna petita subtilesa, alguna frase dita a cau d'orella, algú que digui una veritat en veu baixa. Però això seria com demanar-li al guitarrista d'Iron Maiden que toqui l'arpa de boca. Tom Wolfe vol fer soroll i aconsegueix un estrèpit fenomenal. Ell sap, a més a més, on posar la mirada: ha sabut escollir successivament com a contextos per a les seves novel·les la Nova York dels banquers, l'Atlanta dels magnats immobiliaris i els campus universitaris on es feia la transició de la hiperpolitització a la hipersexualització. En cap dels casos es pot dir que li fallés la intuïció.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

És inevitable acabar la lectura demanant una mica de silenci i una mica de temps. Silenci perquè tota la brillantor estrepitosa es vagi decantant; temps per saber si aquesta brillantor procedia d'un incendi o d'uns focs artificials.

BLOODY MIAMI / BLOODY MIAMI Tom Wolfe Trad: Marina Espasa / Benito Gómez  Columna / Anagrama 749 / 617 pàg. 24,90 €