Fragments autobiogràfics

Fins ara m'havia servit dels homenots de Josep Pla com a font d'informació suplementària quan volia aproximar-me a algun intel·lectual català. La lectura sistemàtica dels Dotze homenots seleccionats per Toni Sala m'ha permès fixar-me en les característiques d'aquest gènere tan planià, barreja de retrat, entrevista, memòries, biografia, xafarderia, reportatge, digressions, ficció, diàleg, apunts de viatge i propaganda. Fa l'efecte que l'autor va conèixer tothom, va ser a tot arreu i sobretot que tenia una opinió definitiva de tothom i de tot.

Pocs posarien en entredit dues facetes de Pla. Una, que la seva prosa és de les més sòlides i influents del país. L'altra, que pocs dels que el van tractar en guarden bons records. Les anècdotes protagonitzades per Pla són variades i no sempre verídiques, però totes el solen presentar com una persona desagradable. Aquesta selecció d'homenots permet accedir a passatges literàriament remarcables, però també desperta una altra reflexió: ni dins el periodisme ni dins la literatura és habitual trobar-hi dosis tan elevades d'egocentrisme i d'arrogància.

A l'homenot que dedica a Joaquim Ruyra, Josep Pla parla en detall d'un dels seus propis llibres, Llanterna màgica. Estableix que Salvador Espriu és dels primers autors que es deslliuren del noucentisme, però de seguida hi afegeix: «Jo havia iniciat el moviment amb la publicació de Coses vistes».

En els homenots, els grans escriptors catalans de l'època hi són desqualificats sense miraments. Josep Maria de Sagarra, en particular, rep una andanada d'elogis enverinats: «És massa bon poeta per a ésser profund», «Seria arriscat de cercar-hi alguna cosa més que la música deliciosament enfadosa que sap fer». Si en poesia «la seva facilitat arriba a fer basarda», la seva tècnica teatral és «construïda de pressa i corrents» i la seva prosa resulta «una mica desmanegada i estival».

L'homenot dedicat a Salvador Dalí inclou un apartat titulat El descobriment del paisatge empordanès que no s'acaba de saber si es refereix a l'obra pictòrica de Dalí, o a l'obra literària de Pla. A les pàgines sobre Andreu Nin, són les idees de Pla les que reben més atenció. En una de les seves últimes entrevistes, Jordi Castellanos afirmava de Pla: «Crec que se n'ha abusat molt com a font d'informació». Al capdavall, els homenots són una forma refinada d'autobiografia.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

3DOTZE HOMENOTS

Josep Pla. Labutxaca. 256 p. 14,90 €