Enginyer musical

El diàleg amb altres cultures, aquest intercanvi de parers tan necessari com difícil en determinades ocasions, ha estat un puntal sobre el qual Jordi Savall (Igualada, 1941) ha basat la seva dilatada carrera. Hi ha nombrosos discos del cèlebre violagambista i director que deixen patent la riquesa sorgida del creuament de cultures. L'intercanvi entre elles, desenvolupat durant segles als dos costats del Mediterrani, va inspirar Mare Nostrum, la interpretació en directe del qual al Teatre Kursaal (21.00 hores) inaugura aquesta nit la 16a Fira Mediterrània de Manresa.

Savall, artista convidat aquest any, completarà la seva presència en la mostra amb un concert de viola dedicat a la música celta, un documental i una conferència. «Em fa molta il·lusió participar en un festival com aquest, que va més enllà de la clàssica. Això et permet connectar amb un públic amb altres sensibilitats», explica a aquest diari. Per al cèlebre músic la falta de connexió actual entre Espanya i Catalunya és inquietant. «Farà falta entendre's perquè no hi ha una altra solució. Tancar portes no condueix enlloc. L'essència de la política consisteix a dialogar i buscar solucions», recorda. Nomenat per la Comunitat Europea el 2008 ambaixador per al diàleg intercultural, Savall considera que és vital per establir ponts entre Espanya i Catalunya. «La clau del diàleg radica a respectar i acceptar la diferència. No s'ha de tenir por de parlar ni de deixar que la gent s'expressi», explica quan se li pregunta pel dret a decidir.

Notícies relacionades

El Cruïlla salva el tancament amb una feminista Alanis Morissette

Festival segur

Savall comprova diàriament l'interès que desperta a l'estranger el pols entre la Generalitat i el Govern central: «Per mi és difícil d'explicar, sobretot si disposo de poc temps. I fins i tot em crea una contradicció perquè jo provinc d'una família de Gandia i, com que sóc músic, em sento com a casa a Barcelona, Granada, Santiago de Compostel·la, Venècia o París», reconeix. «Però allà on vaig la gent celebra les seves tradicions perquè al món cadascú ha de poder ser ell mateix, respectant els altres. El problema sorgeix quan es vol imposar una única manera de ser. No es pot ignorar la realitat».

Savall seguirà intentant establir ponts amb la seva música entre els pobles ja siguin els del Mediterrani, un mar de dol per la mort d'immigrants, o els de la península ibèrica: «A Rajoy li recomanaria que escoltés qualsevol música ja sigui castellana, andalusa, gallega, catalana però també jueva i àrab, perquè entengui que la història és un moviment perpetu... Com deia Voltaire, sense sentiment no tenim memòria, i sense memòria no hi ha esperit».