Un tap de tres peces

Rafel Nadal (Girona, 1954) va aconseguir que la seva provada capacitat per encantar el seu auditori explicant records, anècdotes o projectes passés amb fortuna del mode oral al llibre a Quan érem feliços. Les memòries de la infància de la nombrosíssima família Nadal Farreras van ser un insospitat èxit entre els lectors i les crítiques negatives van arribar més aviat, crec, dels que no van llegir el llibre, o dels que no el van obrir lliures de prejudicis.

A Quan en dèiem xampany Nadal reprèn alguns temes, com la reconciliació amb la generació anterior i la reivindicació dels valors de la família, l'austeritat i l'esforç, als quals s'hi suma ara un passar comptes amb una determinada francofília: del bes­avi que descobreix enlluernat «un país on la gent és més ordenada i més treballadora» al trànsit de la fascinació al desengany per part d'uns besnéts ferits per aquesta despectiva superioritat. Però ara s'enfronta a un repte més ampli: la història familiar que arrenca amb Francisco Oller, que el 1885, als 16 anys, orfe i sense perspectives de prosperar per l'impacte de la fil·loxera en la indústria del suro de Cassà, embarca cap a França, on acaba convertint-se en un respectable empresari taper a la xampanyera Reims. Un convers a la fe de la República, hispanòfob en­cara que part de la seva descendència, els Nadal Oller (¡96 noms apareixen a l'arbre genealògic guia adjunt al llibre!), torni a Cassà per emparentar, recatalanitzar-se, superar guerres i crisis, regentar la pròspera filial gironina i acabar molt a males amb el tronc francès de la saga, expulsats de l'empresa familiar i reconquistant-la a l'empara d'un soci portuguès.

És difícil resistir-se a titular les disputes familiars relatades a Quan en dèiem xampany amb un Nadal Crest, o una Nissaga de Nadals... (o Ollers). Història, cosmopolitisme, emprenedoria heroica, intrigues empresarials, charme... El material biogràfic familiar, sens dubte, mereix una novel·la, o una telenovel·la si ve a tomb. Però en aquest cas, l'arc temporal de 128 anys obliga Nadal a acotar els seus dots de narrador d'escenes a aquelles que va viure directament, o que ens pot fer creure que va viure, mentre que en altres fragments reconstrueix la història familiar a partir de nombrosa correspondència que va de l'aspecte revelador a l'administratiu i, en altres, recorre a les convencions de la novel·la històrica, amb els seus diàlegs imaginats i els seus interludis didàctics. No cal dir que és en el primer registre aquell en què Nadal fa un reconfortant plop.

3 QUAN EN DÈIEM XAMPANY

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Rafel Nadal

Columna. 427 p. 21 €