Bremen, una banda que va al trot

Com moltes altres bandes (que tampoc es van emportar el primer premi), el seu pas pel concurs Sona 9 va ser un punt d'inflexió. Va ser el cas de Manel. I la història s'ha repetit amb Bremen. L'agència de managament de, precisament, Manel, així com d'Antònia Font, Mishima, Sisa i La Estrella de David, es va fixar en ells i va decidir publicar-los un disc. De fet, van crear un segell per a l'ocasió (Fina Estampa). Així va ser com va aconseguir veure la llum Les cançons que vindran, una dotzena de cançons d'aroma country, folk i rock, amb protagonisme de guitarres, inspirades pinzellades de violí, vents i teclats. Un àlbum que demà Bremen presentarà al Live Sessions Day de Lleida.

Es tracta d'un disc produït, a més, pel bateria de Manel, Arnau Vallvé. I que ha rebut una bona acollida. A la revista Rockdelux els han descrit com «el creuament gairebé perfecte entre Manel, Mishima i La Brigada». Tres grups que, per cert, el grup barceloní diu que escolten i admiren.

El guitarrista i cantant Gracià Pedro aclareix que amb els integrants de Manel ja eren amics del col·legi. I puntualitza que la producció ha estat compartida amb la banda, si bé Vallvé «va exercir de conseller». «I de guia espiritual», riu Guillem Rodríguez (guitarra elèctrica, lap-steel). «Com que al grup som cinc caps pensants, hi havia massa idees i ell hi ha posat una mica d'ordre», afegeix Toni Terrades (guitarra acústica).

Llavors, ¿fins a quin punt es nota l'empremta de Vallvé? «No va interferir directament en les cançons. Teníem molt clar com volíem fer-ho. Ell va ser com el sisè integrant», respon Pedro.

Bremen ha anat agafant experiència amb una vintena d'actuacions i esdeveniments com el Festival de Cap Roig, compartint cartell amb Mishima, i les últimes edicions del Primavera Club i del Let's Festival. I la carrera continua: tenen bolos programats al Kursaal de Manresa (el dia 21), a La General de Berga (6 de desembre) i a la Sala Faktoria d'Arts de Terrassa (el 13 de desembre).

Etiquetes suades

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

La carta de presentació del seu àlbum va ser Liliana, amb un country-pop que cavalca amb total naturalitat, però que ha propiciat que se'ls «encaselli massa» en aquest gènere -es lamenta Rodríguez-. Encara que en realitat ja ens està bé. Són les cartes que un decideix jugar i ens agrada separar-nos de la suada etiqueta pop-folk. A més, el country sempre cau bé -afegeix-. Ens dóna un toc particular. I no ens va malament, la veritat».

Abans de Les cançons que vindran Bremen va treure un epé amb alguns temes que després van reciclar i actualitzar per al disc de debut. Hi destaquen Illa («la més antiga, la que obre el disc i la que més ha evolucionat», observa Pedro), El centre (que aquí duplica la seva durada) i Ja ho veus, la més coneguda per haver estat la sintonia del programa Mestres de TV3. Melodies de pes. Com les que aspiren a aconseguir en el seu pròxim compacte. Perquè algunes cançons ja comencen a trotar pels seus caps, diuen.