Ian McEwan: "Totes les novel·les són d'espies"

Ian McEwan (Aldershot, 1948), el més reconegut d'aquella generació d'escriptors que van ser nens prodigi i avui ja tenen una edat, no sol aparèixer on se l'espera. A 'Operació Caramel' (Anagrama / Empúries) arma una ficció sobre una jove universitària reclutada per l'MI5 als anys 70, que és a la vegada una novel·la d'amor, un joc metaliterari, una història d'espies i un retrat generacional.

--Vostè ja s'havia interessat pel tema a 'L'innocent', però aquí va més enllà i ofereix una novel·la d'espies sense maldat ni dolents.

--M'interessava la manera que les agències d'intel·ligència poden generar tota mena d'impulsos humans negatius sense que ningú sigui precisament dolent, en el sentit més obvi. Per això incloc la cita de Thimothy Garton Ash que va entrevistar una sèrie de persones que l'havien denunciat a la Stasi per arribar a la conclusió que el verdaderament dolent era el sistema.

--¿Es podria dir que l'ofici d'escriptor és semblant al de l'espia? 

--Es podria dir que totes les novel·les són novel·les d'espies. I que els escriptors són mestres de l'espionatge perquè el novel·lista és el que controla el flux d'informació que brinda al lector. A vegades donant pistes falses. I en un servei d'intel·ligència com el de la novel·la, el més important és saber qui controla la narració. Aquest és el joc que jo volia jugar amb el lector.

--Últimament s'ha recuperat un relat seu dels 70 en què una dona li talla els genitals al seu marit. Aquell McEwan macabre i salvatge ha acabat escrivint novel·les d'amor. ¿Què li ha passat? 

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

--Senzillament, la vida. Ella m'ha ensenyat a perdonar. El llenç del qual em valc és més gran, utilitzo més colors, ara entenc millor les coses.

>>Llegiu l'entrevista completa amb l'escriptor Ian McEwan a e-Periódico.