Sofi Oksanen: «Salvar la pell està en la naturalesa humana»

Sorprèn que una dona tan menuda estrenyi la mà amb tanta força. Deu ser la força dels seus avantpassats estonians, aquells que van lluitar contra les brutals ocupacions de soviètics i nazis. Després de l'èxit de Purga, Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) torna a mirar al passat i al país dels seus avis a Quan els coloms van desaparèixer (La Magrana), on analitza l'opressió que va patir Estònia als anys 40. Per construir la novel·la, l'autora, que fa uns dies va visitar Madrid, s'ha inspirat en un personatge real, Edgar Meos, que va treballar tant a les ordres dels espies soviètics com dels nazis.

-Purga estava dominada pels personatges femenins. Ara hi introdueix veus masculines.

 

-En realitat, és la història la que mana qui en serà el protagonista. A Purga hi havia més dones perquè la trama ho exigia, perquè la seva història no ha estat explicada des del punt de vista oficial. Ara he volgut escriure sobre els que han redactat la història oficial que, casualment, són homes.

-Per a Purga es va basar en els records que tenia dels seus avis. ¿Com ha sigut la tasca de recerca en la seva nova novel·la?

 

-Jo volia parlar sobre els anys 40 i insistir en l'ocupació soviètica i alemanya. I d'aquesta última no se'n sap tant. Així que vaig haver d'investigar molt. Vaig trobar el llibre d'un historiador estonià que parlava d'un personatge que va treballar per al servei secret soviètic i nazi. I per això vaig crear el protagonista.

-¿És un malvat o un simple supervivent?

 

-Un escriptor no pot sentenciar mai els seus personatges. Però, vaja, salvar la pell és un desig que està en la naturalesa humana.

-Descriu amb molta cruesa la guerra, la dels soldats i la que patien les dones a casa seva.

 

-Sí, però no ho faig inspirant-me en res. Ho comparo amb la feina d'un actor, que s'expressa amb el seu cos. Jo ho faig amb paraules.

-El passat li interessa més que el present.

 

-Crec que per poder escriure necessites agafar certa distància en el temps. Un tema d'avui pot semblar la bomba, però potser no és res d'aquí 10 anys. Em costa escriure sobre el present perquè no tinc aquesta perspectiva del temps, que crec que és vital.

-¿Escriure sobre el passat és també una manera de tancar ferides?

 

-Això sona molt dramàtic. El que sí que faig és intentar entendre els problemes d'avui a través del passat. Perquè els problemes actuals tenen arrels en el passat. Per exemple, és molt complicat entendre la política actual de Rússia si no saps què va passar al segle XX.

-¿Ja s'han recuperat els països bàltics de l'ocupació?

 

-Actualment són països democràtics. Molt més que altres països, com Ucraïna i Hongria, en els quals podem parlar directament de dictadura. Com Bielorússia.

-Purga es va vendre en més de 40 països. ¿És un llast o un estímul?

 

-Purga el que més m'ha proporcionat és falta de temps.

-¿Per què, per la promoció?

 

-Sobretot, sí. Però vaja, podríem dir que beneïda promoció.

-Purga es va portar al cine en una producció finlandesa. ¿Com hauria sigut si hagués agafat aquella història Hollywood?

 

-En aquell cas, no hauria estat garantit el rodatge a Estònia, com ho va ser amb els productors finlandesos. Amb la meva nova novel·la encara no he tingut una oferta interessant. No sé si en vendré els drets.

-¿La irrita que no hi hagi més novel·les del patiment estonià?

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

 

-Hi ha molts llibres d'història, però de novel·les, sí, n'hi ha poques. Encara que, és clar, el meu llibre també pot ser considerat com un llibre històric.