Històries d'amor estranyes

Khaled Hosseini (Kabul, 1965) entra en una sala de l'Hotel Baglioni de Milà saludant els periodistes un per un. Amb 38 milions de llibres venuts, i sense cap mena de ganes, confessa, de tornar a exercir la medicina (l'ha substituït per la tasca humanitària de la fundació que porta el seu nom), segueix desprenent, fins i tot després d'una gira promocional de deu dies per Europa, durant la roda de premsa i les entrevistes posteriors, una reconfortant aura de metge de capçalera o de pediatre sense presses. Té raons per estar satisfet: els seus dos llibres anteriors, Cometas en el cielo i Mil soles espléndidos, van emocionar milions de lectors. El tercer, I el ressò de les muntanyes / Y las montañas hablaron (Edicions 62 / Salamandra), a més, ha convençut la crítica amb una història més complexa i  que alhora segueix fent vessar més d'una llàgrima.

Tot comença, i s'acabarà, amb dos nens afganesos, Abdul·là i Pari, de 10 i 3 anys, que van cap a Kabul amb el seu pare per un camí desolat. Els germans s'estimen amb bogeria però no saben (el seu pare els ho ha intentat explicar amb una trista faula que no han entès) que ella serà donada en adopció, o venuda, gairebé, a una rica parella sense fills, i que potser no es tornaran a veure mai.

Entremig, més històries creuades. Idris i Timur, dos germans exiliats als EUA que tornen a l'Afganistan i que, com el mateix autor, tenen «una sensació de responsabilitat pel que els ha passat a aquella gent»; un senyor de la guerra narcotraficant i filantrop i el seu fill; Nila, una poeta refugiada a París; Thalia, una nena grega amb la cara desfigurada per un gos; l'amor secret d'un aristòcrata afganès empobrit, Suleiman, pel seu xòfer Nabi; una pagesa afganesa, Parwana, i la seva bonica i paralítica germana, Masoona, que se sacrifica d'una manera inconcebible...

«Al llibre s'hi succeeixen el conflicte entre el deure i els propis somnis, les dificultats en les relacions entre pares i fills, entre germans, gent que renuncia a si mateixa per assegurar la felicitat d'altres... Com el pare de la faula que obre el llibre, que deixa que una criatura fantàstica es quedi amb el seu fill perquè d'aquesta manera serà feliç», explica.

Encara que aquesta relació entre els dos germans «i el dolor per la seva separació, que travessa el temps i els continents» és la gran història d'amor del llibre, n'hi ha moltes més. I una de les més intenses és l'amor secret del taciturn Suleiman pel seu devot xòfer i assistent, des dels anys 50 fins al Kabul dels talibans. «Aquestes relacions eren difícils llavors, i ho són ara -explica Hosseini-. Encara que en aquest cas és la història trista d'un amor que mai es consuma. L'homosexualitat no és menys comuna a l'Afganistan que a Itàlia o Espanya, però a l'Afganistan li falta molt per ser una societat inclusiva, per acceptar la gent de diferents religions, de diferent gènere... No pots ser obertament homosexual, encara avui». I Nabi estima al seu torn Nila, la dona de Suleiman, «que el manipula i utilitza». «És una estranya història d'amor; els meus llibres sempre són històries d'amor estranyes entre persones molt diferents. No trobo interessants les típiques històries d'amor romàntic».

Dels personatges del llibre, Hosseini confessa que la seva favorita és Nila, una representant del Kabul burgès dels anys 70 i el «més infeliç»: una poeta «intel·ligent, feminista, progressista en molts sentits, vehement, però també narcisista, alcohòlica i mala mare».

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

COMPLEXITAT / I és que Hosseini ha fet un pas endavant molt gran com a narrador respecte als seus dos primers lli bres, amb personatges complexos, amb més d'una cara. «El que m'agrada de l'estructura d'aquest llibre és que en cada una de les històries que conté hi pots veure els personatges des de diferents angles; és així com la gent real és, no se la pot classificar d'una manera reduccionista: per això obro el llibre amb una poema de Rumi que diu 'Més enllà de la idea / d'obrar bé o malament / hi ha un camp / Allà és on ens trobarem», respon. I és que els poetes (Omar Jayyam, William Blake, que inspira el títol...) apareixen per tot el llibre. «La poesia és la principal expressió artística a l'Afganistan; als carrers de Kabul hi ha analfabets que reciten versos de Rumi de memòria; ¡pinten els seus poemes a les parets!», explica.

Això, sí, adverteix: sempre ha volgut explicar històries que l'emocionin, «no educar la gent sobre què és l'Afganistan». Encara que, amb tot, és per a ell «un honor» que hi hagi lectors que li escriguin dient que «abans només sabien de l'Afganistan que hi havia terroristes, i ara tinguin una visió més humana de la seva gent».