Eduardo Mendoza: "La literatura no té per què ser divertida"

Que una entrevista a Eduardo Mendoza es tituli d'aquesta manera pot sonar a contradicció. Que un escriptor capaç d'idear llibres com 'Sin noticias de Gurb' i la saga del detectiu anònim que comença amb 'El misterio de la cripta embrujada' sigui capaç d'afirmar que "la literatura no té per què ser divertida" pot ser interpretat com una ironia més, però no. Encara que ho digui --en una conversa amb el suplement 'Exclusive' d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA-- amb mig somriure i l'aire sorneguer dels seus ulls entretancats. L'autor, que va rebre a principis de mes el Premio Nacional de Cultura, és capaç d'infiltrar expressions humorístiques fins i tot en les seves obres més serioses, però com a intel·lectual té un discurs seriós sobre els camins que està prenent el món editorial actualment.

--A l'estiu va dir que no estava escrivint cap nou llibre. ¿Continua així?

--Sí, però és normal perquè em passo temporades molt llargues sense treballar, és a dir, sense escriure. Tinc un ritme lent i, a més, sempre que acabo un llibre no em poso immediatament amb un altre, sinó que deixo passar un temps. Algun dia em posaré a escriure una altra vegada o no, no sóc gens maniàtic. Hi ha moltes coses per fer: viatjar, impartir cursos, traduir obres de teatre, participar en trobades, llegir, prendre notes...

--I rebre premis. ¿Com valora el fet de convertir-se en el primer escriptor en llengua castellana que rep el Premi Nacional de Cultura?

--És evident que tot el que suposi una obertura és positiu, encara que s'ha de tenir en compte que abans s'atorgava el premi dins de l'apartat de literatura catalana i ara l'espectre s'ha ampliat. S'ha considerat que tots aquells que ens trobem dins del camp cultural de Catalunya estem fent coses en favor de la seva cultura. Jo crec que sí, perquè el que és important és que la màquina funcioni, no si utilitzem gasolina o gasoil.

--També té temps d'impartir cursos en universitats, en què recomana un dieta literària equilibrada. ¿El secret és saber combinar?

--Sí, hi ha llibres més divertits i altres que són avorrits, però que a vegades són importants. He llegit llibres avorrint-me molt, però conscient que em satisfarien, com Proust, Henry James, Pérez Galdós... De vegades has de dir-te "farem una excursió que serà llarga i que requerirà parar més d'una vegada, però al final les vistes seran espectaculars". En canvi, n'hi ha altres en què el camí és curt. També està bé. És important saber adaptar-se i no demanar únicament llibres que enganxin des del principi, que és una de les característiques de la indústria editorial actual.

--¿S'està abusant del concepte de llibre que 'enganxa des de la primera pàgina'?

--Es tracta d'un aspecte positiu que pot tenir un llibre, però no és l'únic. També s'ha de poder dir a un amic "compra't aquest llibre, no és gens divertit, però si te'l prens d'una altra manera al final estaràs content d'haver-lo llegit". Tenim la sensació que la lectura està en perill, gairebé en estat terminal, i per això li donem unes transfusions que no necessita. A vegades ens porten a escoles i ens demanen que diguem als nens que llegir és divertit. I no té per què.

--¿Quines conseqüències té aquest intent de salvar la lectura?

--Crec que està fent mal perquè s'està creant un sistema d'espectacle que es basa a aconseguir la firma de l'autor, fer-se una foto... No està malament i nosaltres en som els primers beneficiats, però a la llarga pot portar les coses per un camí que no és el millor. No tant pel llibre, que és un objecte, sinó per la literatura en general com a vehicle de comunicació a tots els nivells. Ens comuniquem a través del relat i correm el risc de deixar llibres importants només en mans dels estudiosos, però no del públic. Però és clar que fires, trobades i premis animen l'ambient. Això sí.

--¿En quin punt està vostè com a escriptor? ¿Descarta escriure una gran novel·la novament, d'aquestes que marquen època, com 'La ciutat dels prodigis'? Una novel·la-riu, per exemple. 

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

--No m'hi veig, la veritat. Abans sí, de jove somiava a escriure una gran novel·la de 1.500 pàgines, amb històries de famílies a través del temps. Però no ho vaig fer mai i ara no em ve de gust, seria contraproduent. I sobretot, ¡no voldria llegir-la! És veritat que arriba un moment que la novel·la no t'interessa, potser sí com a entreteniment, però ja no t'apassiona com llavors. En certa manera, si has escrit sempre novel·la, estàs obligat a seguir fent una cosa que com a lector ja no t'atrau. Vaig començar sent un fan de la novel·la com a lector i escriptor, encara que ara només ho sóc com a escriptor. Potser algú pensarà que sóc un hipòcrita, però no, crec que tot són moments a la vida.

L'entrevista completa es pot llegir aquest dissabte al suplement 'Exclusive', que s'entrega amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. A més, en aquesta edició, els actors d''El Circo de los Horrores', un espectacle de terror psicològic i humor grotesc que s'instal·la a partir de divendres a Barcelona, s'atreveixen a posar com a models. A la seva manera, això sí. Els lectors també es trobaran amb els testimonis de persones que han decidit fer les maletes per aprofitar una oportunitat laboral a l'estranger, així com una recopilació de diverses plataformes en línia i xarxes socials dissenyades per millorar l'ensenyament dels més joves.