«Els pirates somalis no tenen res a perdre»

Tom Hanks torna a entrar en l'òrbita dels Oscars amb el seu treball a  Capitán Phillips. La pel·lícula de Paul Greengrass reconstrueix el tens segrest, el 2009, d'un vaixell mercant nord-americà, el Maersk Alabama, per part de pirates somalis.

-Quan va veure el capità Phillips, ¿què li va explicar sobre el segrest? 

-Que el preocupava molt que els segrestadors es quedessin sense una droga estimulant que prenien. Pensava que hauria d'enfrontar-se amb quatre tipus amb mono i armats. Al final estava convençut que l'anaven a executar. Creia que un d'ells li anava a disparar. Em va dir que la lliçó que havia tret de l'experiència és que la capacitat per sobreviure que tenim és més gran del que pensem. Ell mateix es va sorprendre de la seva capacitat de resistir.

-¿Què creu que li va permetre superar la situació?

-En gran part va poder aguantar perquè és una persona molt professional, algú ben entrenat i ben preparat. Ell coneixia el vaixell perfectament i va utilitzar això a favor seu. Havia amagat aigua i aliments en diversos llocs. No estava disposat a deixar que els pirates es beneficiessin dels seus coneixements. És un tipus que quan s'ha de fer a la mar, abans d'anar al port, habitualment s'ha d'acostar a la presó local per pagar la fiança de la tripulació que ha estat detinguda. Això passa en llocs com Lahore, al Pakistan, Corpus Christi, a Texas, i Mombasa, a Kenya. Estava acostumat a enfrontar-se a situacions complicades.

-¿Què té en comú amb ell?

-Molt poca cosa, la veritat. No accepto papers perquè els personatges s'assemblin a mi en alguna cosa. Els trio perquè em fascinen i aprenc un munt de coses amb ells. M'he preguntat com reaccionaria en circumstàncies similars, i m'hauria enfonsat, sens dubte.

-¿Què opina sobre com ha tractat Paul Greengrass la història?

-Crec que li va voler donar una perspectiva més tridimensional. Paul creia que els fets eren una mica més complicats del que semblaven. Va pensar que els pirates no només havien de fer por. Se n'havien de conèixer les motivacions. No per justificar el que fan en absolut, però potser sí per comprendre-les. Són tipus desesperats, que no tenen res a perdre. És un fenomen molt lamentable que avui tenim al món.

-El fet que la pel·lícula es rodés en un vaixell en alta mar, en escenaris reals molt similars al del segrest, ¿el va ajudar?

-I tant. L'espai determinava els nostres moviments, fins i tot algunes de les improvisacions en els diàlegs. Hi va haver una escena en què hi havia molta tensió. Estàvem cridant i realment no he sabut què dèiem fins que he vist després la pel·lícula.

-¿Va ser un problema que els somalis no tinguessin experiència en el cine?

-En absolut. El món es divideix en dos bàndols: la gent que pot actuar davant d'una càmera, que pot oblidar-se de qui és, i els que no poden fer-ho. Quan vam començar a rodar no hi va haver diferències entre ells i algú com jo, que ja he fet moltes pel·lícules. Paul roda de manera que no notàvem que hi havia càmeres al voltant.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

-¿Ha vist la pel·lícula el capità Phillips? ¿Sap si li ha agradat?

-Sí, l'ha vist i li ha agradat. Va estar a la première de Londres. Evidentment, hi ha hagut omissions i canvis. Ell va tenir molta més relació amb els pirates del que es veu a la pel·lícula. Fins i tot hi va haver algunes bromes entre ells i també moments de molta més tensió, però crec que està content.